Quan m'interrogo ho faig a l'estil del setè art: làmpada a la cara, auto-amenaces
explícites amb cops de puny sobre la taula i les típiques preguntes
incisives (amb insults d'adornu)
mentre m'escuro la gola, encerclo els grinyols d'una cadira nerviosa i deixo
anar un: ―Tu no saps amb qui estàs parlant, xato.
I funciona?
ResponEliminasi tinguessis triple personalitat fins hi tot podries fer el paper de poli bo i poli dolent
ResponEliminaXato no va pas per mí.
ResponEliminaNo m´has vist el "peasssso" nàpia....
Sempre és millor que allò de "espejito-espejito"...
ResponEliminaSr.Jmperch: es veu que sí...
ResponEliminaSr. Pons007: he, he, he. Ja vaig servit, amb el bipolarisme!
Sr. Toy Folloso: no, no: estigues tranquil ;-)
Srta. Xicarandana: home! la part de Harry el Brut és complicada!
Jo sempre acabo rient. I és que ni amenaçant-me aconsegueixo sortir-me amb la meva :DD
ResponEliminaSrta. Cantireta: això s'hauria de comprovar in person/ :-)
ResponEliminaQuan vulgos ;)
EliminaAre you talking to me?
ResponEliminaSr. Gerent: Yes, I'm talking to you. Any problem? ;-)
ResponElimina