I
per aquells misteris tècnics del GPS personal ―que
si ara giri a l'esquerra, que si a la tercera tombi per la tal―
va i sense voler-ho sóc en una rotonda del pensament, fent voltes i
més voltes sobre mi mateix i dubtant de quin cop de volant donar:
que si per la B-55, sortida no t'ho pensis més; que si la C-37,
direcció: corre i fuig, o potser la V-48-i-dos núm. més, via
ràpida i adéu.
Busqui la sortida que dugui a un balneari on pugui descansar còmode gaudint de massatges per al cos i la ment.
ResponEliminaEl pensament no té rotondes, són culs de sac amb giragonses.
ResponEliminaComenci per baixar la finestreta moooooolt lentameeeent, acte seguit llenci el coi d'aparatet per ella i finalment procedeixi a tirar per on li doni la reial gana. Què què és això de la "reial gana"? Doncs és un gps que ens ve instal·lat de sèrie i que ben pocs saben endollar.
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis, s'ha deixat d'anomenar el buffet lliure!
ResponEliminaSr. Josep, el meu cap no vol saber res del cul...
Srta. Xicarandana, molt bona!!
Compte no et maregis amb els revolts, que les topades finals són més que 'scratch'.
ResponEliminaSrta. Xirinacs: crec que el seu avis ha arribat massa tard... Veu la roda que ara mateix passa pel davant del seu blog? com diria aquell: 'No ase falta desir nada más...'
ResponEliminaaixò de GPS es molt modern, prefereixo el clàssic de baixar la finestra i preguntar
ResponEliminaSr. Pons007: en una rotonda es fa difícil, preguntar... ;-)
ResponEliminaEls camins rals són més polsegosos, però les vistes millors. Ah! I sempre et pots carregar un conill per dinar :DD
ResponEliminaSrta. Cantireta: sóc poc donant a la ruralitat contrastada; sóc més d'asfalt i fum ;-)
ResponElimina