M'enfilo fins al cervell, i amb la vena major del coll, inflada de ràbia i del diàmetre d’una canonada, faig un xst! autoritari que ressona pel crani. I de cop, tots els mals de caps callen, i en un ar! i no-res ja teniu muntada una desfilada a pas marcial, al ritme d’unes notes de vent castrenses i direcció ordre i disciplina i no trenquin files. (La silueta displicent d'una cabra legionària observant l’escena és opcional.)
i és una marxa acompassada? ull el ressò de les passes no sigui més fort encara, doncs! em sembla a mi que l'únic que no necessita és ordre i disciplina.
ResponEliminaper setmana santa hi ha marxes, es inevitable en aquest país...
ResponEliminaSap si el seu "xst!" té una nota especial? És que ho estic provant amb els meus mixel·lins i no em creuen. ;-)
ResponEliminaEscolti, i els maldecaps no portaran un barret d'aquests amb forma de cucurutxo i tal? Té tota la pinta...
ResponEliminaDoncs és una bona manera d'arreglar els mals de cap. Fer-los desfilar. Els meus tenen la funesta mania de carregar costa amunt contra els anglesos a Waterloo. Així els va, pobrets!
ResponEliminaSrta. Camaleó: vol dir que em veu com un "sargento" de ferro colat? :-)
ResponEliminaSr. pons007: home, no pensava precisament amb el martiri de nostrusenyó... ;-)
Srta. Xicarandana: crec que només fan cas als mals de caps. Si aprimés, faria la primera pela, tu!
Srta. Joanaina: no, no acostumo a tenir mal de caps religiosos, hehehe...
Sr. Alyebard: desfilar i arrenglerats, ar!
Jo, ja ordeno, ja, però diuen jejeje...
ResponEliminaSrta. Cantireta: no tindrà pas mals de caps que tenen edat d'adolescència? ;-)
ResponEliminaVostè també? La caspa s'encomana arreu!!!
ResponEliminaSr. Joan: he, he, he, he!
ResponElimina