Les
últimes analítiques ho corroboren: tinc l'alegria a ―27,
els triglicèrids al límit del suïcidi col·lectiu i un percentatge
estratosfèric de plaquetes deprimides, kleenex en mà. El
psicòleg, amb cara d'ensumar merda, va i em prescriu que: a) tregui
el cap a passejar ―mínim!―
tres cops al dia; b) que consumeixi cada
12 h. (i en versió original) un parell de devedés dels Monty
Python, i c) que posi un gat a la vida, marca siamès i fàcil
d'utilitzar, dels estàndars, vaja: aquells que s'enrosquen a la falda i
t'absorbeixen tots els mals rotllos entre badalls per aquí i run-runs per
allà.
El meu me té absorbida cada 3 hores. Si vol, li'l deixo 1 dia. No és siamesa, ho sento. Runa bé, per cert!
ResponEliminaPotser a l'E-bay trobes algun gat de segona mà d'aquesta marca. Allà hi ha de tot...
ResponEliminaMarca no t'hi fixis també és una bona opció, els refugis en són plens i ells agraeixen una llar que els donin amor i companyia! Posa un gat a la teva vida! :)
ResponEliminatotalment d'acord amb les 3 opcions, especialment la tercera
ResponEliminaMentres es dugui bé amb els gossos.... jo he tingut un amoixa i ara tenc un ca i un acussa .recomenable totalment!!!
ResponEliminaMiiau
ResponEliminaSrta. Cantireta: si runa bé, rai! Pinso o pot?
ResponEliminaSr. Jordi: si el gat sap que l'agafo de segona mà em gira la cara :-)
Srta. Elara: posa'l i posa-te'l, doncs! ;-)
Sr. Pons007: i jo amb el seu comentari, especialment aquest!
Sr. Nanis: masses bèsties pel meu gust :-)
Srta. Tiquismiquis: remiau!
Però vigila no et donin gos per gat... el meu treu el cap per la finestra i la llengua quan va en cotxe, quan veu l'arnes es posa plantat per anar a passejar i ronca! només falta que digui Guau!
ResponEliminaSrta. Levanah: en tot cas seria per llebre ;-)
ResponElimina