Reivindico que a la Declaració Universal dels Drets Humans s’inclogui l’art. fot-li 27, barra tres punt zero, secció b) o, el que vindria a ser el mateix: el dret inalienable d’avorrir-se pels quatre costats, amb premeditació i plenes garanties, de nord a sud i d’est a oest de la vida i fins que els badalls diguin prou.
Totalmente de acuerdo, ayer me permití un día así y tan agusto
ResponEliminaAltrament dit dia de sofa i mantenta, mmmmm
ResponEliminaamén!
ResponEliminaLa procrastinació (del llatí: pro, endavant, i crastinus, referent al futur) o posposició, és l'acció o hàbit de postergar activitats o situacions que s'han d'atendre, substituint-les per altres situacions més irrellevants i agradables.
ResponEliminahttp://derawrngedcow.blogspot.com/2012/05/procrastinacion.html
Srta. Paula: llavors vostè subscriu plenament la disposició addiccional tercera de la Declaració Tal i tal, i sospito que ho fa amb el mar al davant i el cul en una tovallola de platja...
ResponEliminaSrta. Nika: sofà i manteta, sip :-)
Srta. Sofà taronja: sí, i ara entonem un gospel, vinga!
Sr. Nanis Kru: interessant disquisició, sí senyor!
Ostres, vols dir?? Avorrir-se no és... divertit!! És... avorrit!
ResponEliminaSr. Jordi: sospito que vostè no en sap, d'avorrir-se, he, he, he... Ei, i gràcies per nominar-me als premis c@ts!
ResponElimina