Poc abans de sortir de l'úter, i just en el precís moment de rellenar la línia de punts per especificar què vols ser quan siguis gran, el Sr. Tinc no va trobar cap boli a mà i, coses de la vida, va haver de néixer ―aixs...― amb la vocació a mig pastar.
Això ho explica tot.
ResponEliminaGenial!
Es que això ho hauríen de preguntar més abans!
ResponEliminaM'adhereixo al grup d'afectats.
ResponEliminaMai és tard.
ResponEliminaNi per acabar de pastar.
:)
Ah, però això de les vocacions existeix?
ResponEliminaCoi, s'havia d'omplir el formulari? Ara ho entenc tot!
ResponEliminaSr. Jpmerch: bé, explica la part burocràtica del tema, ehem...
ResponEliminaSr. Jordi: sí, però què et vols esperar d'aquest sistema? A les barricades!
Sr. Jomorespi: té el núm. 453, quota trimestral a determinar.
Srta. Gerònima: depèn de qui o què es pasti...
Sr. Cesc: diuen que sí... diuen!
Sr. Alyebard: sí, tu. Vostè és dels meus, llavors...
En som tants que penso que potser la casa BIC devia tenir algun problema en la cadena de muntatge.
ResponEliminaCom es desprén de títol, és una vocació de puntejador subliminal, admirat Watson....
ResponEliminaAh. Si s'ha de pagar, passo.
ResponEliminaSrta. Clidice: els BIC mai no els trobes quan els busques :-)
ResponEliminaSr. Toy Folloso: és probable...
Sr. Jomorespi: no hi està obligat, no fotem! ;-)
Ben mirat, a tots ens ha passat una mica el mateix... Ves fent, que al final, no hi ha vocació que prevalgui... Un plaer.
ResponEliminaSr. Yeral: home! què bo saber de vostè! Aniré fent, aniré fent! Ah!, i el plaer és meu! :-)
ResponElimina