Vull aprendre a desmirar, a desfer la silueta de les coses i que tot allò que vegi se m'imprimeixi per dins per primer cop i retina. Com qui embolcalla el món amb un paper de calcar i, per simple gust ocular, hi fa lliscar els ulls amb un traç de tinta inventada, contorns així, perfils aixà.
oh! aplaudeixo fortament aquest post, sr.tinc.
ResponEliminaquan aprengui a desmirar, no deixi de publicar el secret, també.
Ens hem aixecat amb el peu poètic, eh?
ResponEliminamiri apunti amb el dos ulls cap al seu propi nas ... segur que no veurà res gaire clar.
ResponElimina(ara les paraules que dolces i quines imatges... feia temps que no li ho deia ee)
Oh! I tu dient que de poesia, res! Mentider! (abraçades, a canvi)
ResponEliminaAra vols una realitat paral·lela???
ResponEliminaSrta. Camaleó: ja li ho faré saber, i gràcies pels aplaudiments!
ResponEliminaSr. Cesc: oui!
Srta. Tiquismiquis: sí, ara feia temps que no em piropejava via teclat :-)
Srta. Cantireta: i hi insisteixo :-)
Sr. Jordi: això sempre!
Costa una mica, però és una mirada Zen :D
ResponEliminaSr. Alyebard: ommmm!
ResponEliminatots tenim coses que ens valdria més no haver vist mai dels mais!
ResponEliminaSr. Pons007: o d'altres que voldríem veure sine die!
ResponElimina