El dia D


En el departament de pre-embrions algú la va espifiar. Quan encara no era ni un pèsol amb cordó umbilical van adjudicar-me (per error) l'adn d'un perfecte mediocre. El tràmit a la panxa de la mare va tòrcer totes les previsions primogènites, i vaig néixer sense ambicions a les butxaques. De possible genit de l'aeronàutica mundial a conserge de bata blava i antipatia contrastada. 

6 comentaris:

  1. Mentida. Perquè aquest dia D, quan encara no erets ni un pèsol amb cordó umbilical van adjudicar-te (per la gràcia de no sé què ni qui, una cosa que no té qualsevol) l'adn d'un perfecte escriptor. Un escriptor-persona amb dies dolents, bons, excel.lents. Plens d'ironia uns, de tristor d'altres, iiiii?
    I què!

    ResponElimina
  2. No se si está hablando de ti mismo, pero en cualquier caso no vale la pena perder el tiempo autofustigándote, tendiendo a los demás que, en general, muestran una predisposición más que aceptable a hacérselo a terceras personas.
    Por cierto, he encontrado la 'foto' del hombre de jengibre tras la caída y se encuentra bien. Es ésta: http://zengarden.files.wordpress.com/2007/06/el-hombre-de-jengibre.thumbnail.jpg?w=495

    ResponElimina
  3. Anna: agraeixo el seu interès, però servidor no és escriptor. Ni té l'adn, evidentment, ehem... Però s'agraeix el compliment
    Isidoro: el ninot, afortunadament, sap caure millor que jo, he he...
    Srta. Tiquismiquis: no, negatiu, no he llegit el llibre que recomana. Perquè el recomana, oi?

    ResponElimina
  4. No es sobrevalori. A l'esmentat departament li podia haver caigut una gota d'alcohol i ser un ser sensible. Si li ve de gust mentre fa de bidell trenquis les neurones intentant endevinar la referència literària.

    ResponElimina
  5. No no recomano el llibre, només que mai se sap les persones el que en ralitat són.
    No se m'acudiria mai recomanar un llibre. Per això existeixen blogs que no fan altra cosa.

    ResponElimina