Els egoblogs




Ja t'ho diré: prefereixo que em practiquin una colonoscòpia sense anestèsia en un vaixell txetxè ancorat en aigües internacionals (i infestat de rates sifilítiques) abans que visitar segons quins blogs. A la catosfera d’aquest cantó del mediterrani corre una creença tipus copiar/enganxar que diu que obrir una bitàcola personal és la bomba 2.0 i més. Els encarregats d'escampar aquesta farsa són els egoblogs, la comunitat més perillosa d'integristes digitals que se't pugui colar a la bústia amb reclams tipus: “Vota'm: aspiro al top-ten dels blogs més endogàmics“, o “Saps qui anirà a Ràdio Sant Guillem de Frontanyà per parlar de la blogosfera abans i després del seu blog?” o bé: “Aspiro al premi “Cita'm i clica'm (modèstia a part)”, etc. A part d'autopostejar-se fins a l'extenuació, els egoblogaires són les úniques bèsties cibernètiques capaçes de comentar els comentaris dels seus propis comentaris per terra, twitter i mar.
Diguem-ho clar d’una vegada: esventar segons quin nivell d'històries personals s'hauria de ciber-regular. I mentre no s'inventi la manera de comprimir l’ego d’aquests onanistes cibernètics en zip o rar, empaquetar-lo com arxiu adjunt i enviar-lo (amb còpia oculta) al web més inhòspit del ciberespai on es desactualitzin d'inanició, proposo una mesura de prevenció gens popular. A mode d'advertència s'hauria d'especificar al navegant que al davant hi té un blog d'alt contingut vanitós. Per accedir-hi, tarifa al cantu: el preu de la lectura nacional rondaria l'1,5 cèntims/min.; el cost de la lectura internacional, uns 2,8 cèntims/min. Si l'usuari infeliç vol entrar en un univers d'auto-cites i auto-homenatges on-line, que es rasqui la butxaca. Però si l'internauta de torn és sensat i s'estima la salut mental per sobre de totes les coses, amb aquesta nova taxa de circulació s'estalviarà temps i quartus. Ah!, i la pinça al nas...

(Per cert: la lectura d'aquest post és de 0,5 cèntims/min.)

7 comentaris:

  1. em penso que el món bloggaire està ple d'egos frustrats ....

    ResponElimina
  2. Com m'ha agradat el seu apunt, l'he llegit dues vegades... Aquí té el meu euro...

    ResponElimina
  3. Li he dit mai que vostè és bo, molt bo???

    ResponElimina
  4. Benvolguda , Rateta Miquey,
    Una petita i amable apreciació: en Tinc no és bo ni molt bo. És boníssim!

    Dispensa’m un segon: Tinc? Quants euros et dec?
    Petons d’usuària feliç.
    Per cert, ara li hauré de dir de vostè? I és que no m'agrada...

    ResponElimina
  5. Srta. Tiquismiquis, Sr. Remitjó, Srta. Rateta Miquey i Srta. Anna: per gentilesa de la casa, queden exclosos d'haver de fer efectiu el pagament obligat per haver consumit aquest post. De totes maneres, en futurs escrits no es descarta l'aplicació d'alguna altra mena de taxa. Som en època de crisi, i, què volen?, hem de fer girar l'olla...

    ResponElimina
  6. Uis cuidadin Srta.RaTeta, que em penso que la Sra. Anna ha possat bandereta al Sr. Tinc.. no el piropeji malament que l'esgarraparà

    ResponElimina
  7. Srta Tiquismiquis. Cuidadin! No esgarrapo, mato, oi que m'enten?
    Compta amb la seva sorna, senyoreta.
    És de les que, tard o d'hora, rebota.

    ResponElimina