Més enllà


La posteritat és una sala diàfana, orientada al mar, ideal parelles. Als dotze anys em vaig morir tres mesos. A dins meu, portes, envans, finestres i quartos m'omplien l'ample del cervell, mentre un equip de pal·liatius em supervisava el coma i una insuficiència renal aguda. Però la mort no em va durar gens, i el pis-mostra, amb tots els acabats de luju, va desaparèixer. Des de llavors sé que el més enllà té parquet flotant, radiadors i cèdula d'habitabilitat.

7 comentaris:

  1. M'han estafat! i les quaranta verges? Ara m'hauré de fer Budista Zen :D. Els mobles els poses tu o van amb el pis?

    ResponElimina
  2. Mmm compte en desvetllar els misteris de l'altre barri...

    ResponElimina
  3. Llavors si que hi ha alguna cosa més??...quina mandra!! com s'ocupen les hores de l'eternitat?Haurà connexió a internet al menys, no?

    ResponElimina
  4. A tots 4: tranquils, la hipoteca d'aquest pis és d'interès fix. No cal que us digui quin interès es cobren, oi?

    ResponElimina
  5. mira nen... a mi m'agrada mooolt el què dius i com ho dius... és que molt, molt.. m'agrada moooolt

    ResponElimina
  6. Srta Rateta Miquey: agrait eternament i més enllà...

    ResponElimina