I sentència va

I sentència va: el Sr. Tinc té una ordre d'allunyament literària. L'última novel·la que va posar els capítols a casa, va fer el punt i final al mig de l’asfalt, via balcó i cuidadu els del carrer!. I és que l'empatia narrativa del Sr. Tinc és de divan i expliqui'm la infància. De fet, no és cap secret que alguns protagonistes de llibres l'han assegut a l'estrada, amb l’índex acusador i senyories: aquest lector m'ha extorsionat la ficció. Entre togues i vènies i que declari el següent, l'advocat defensor del Sr. Tinc protesto! admet que el seu client és de lectura perillosa, això és: bastant partidari d’emprar mètodes expeditius si el fil argumental que té entre mans no és del seu istil, ehem. D'aquí el mig grapat de citacions i demandes, i que aquesta edició de butxaca, i de quatre línies més amunt, ara dibuixi una paràbola aèria des del 3r A fins al carrer, fot-li una altra denúncia, Jutjat d’Instrucció núm. 5.

5 comentaris:

  1. Aqui en te per testimoniar si fes falta.

    ResponElimina
  2. Jo en tinc una d'allunyament de l'esfera personal. He d'intentar ser universal. Lo meu Jusgat és al fons a la dreta, al final del clatell.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Sr. Nanis Kru: ja rebrà la citació corresponent :-)
    Srta. Cantireta: diria que els nostres móns s'assemblen de manera perillosa, no tindrà parents a Can Tinc?

    ResponElimina
  5. Me sembla que sí, sr. Tinc. Però els vivim intensament. :*

    ResponElimina