Al blog vas!

L'amenaça ―al blog vas! dita amb el punt exacte d'afonia, des d’un sofà orellut i monoplaça, amb un persa runrunejant a la falda i un anell d'or de tants quirats en el dit mafiós (opcional: B.S.O. The GodFather), és capaç de tancar els esfínters del col·lectiu d’enemics, desenfundar les MasterCards del grup d’amics, apilonar davant teu via toro i gentilesa del cercle de coneguts muntanyes d’elogis desmesurats; i, fins i tot, aconseguir que una gran majoria d'anònims a peu de carrer, et saludi amb una efusivitat espontània fora de qualsevol sospita, extorsió i/o coacció física apreciable.

9 comentaris:

  1. :) és que hi ha blogs que són com a condemnes o presons. El secret és fer que el blog sigui un refugi. Llavors, que t'hi envïin serà un goig...

    ResponElimina
  2. "Al bloc vas" és un clàssic!!! Jo dic)deia: "què sàpigues que això és un post".

    ResponElimina
  3. Ups, li he dit mai, senyor Tinc, que el tenc en molt, però molt bon concepte? Que l'admir? Que l'exquisidesa de la seva redacció és incommensurable? Que...? Als seus peus, senyor Tinc, al seus peus...

    ResponElimina
  4. Doncs ja em direu com us ho feu perquè aquesta amenaça feta des de la meva porcina personalitat no aixeca cap mena de temor ans al contrari algun riure burleta i etiquetes de "freak"

    ResponElimina
  5. :) Jo crec que el millor és quan no saben que van al bloc però el seu entorn immediat sí

    ResponElimina
  6. Stic d'acort amb lo Alyebard. De fet, jo el vaig crear ( el meu ) per venjar-me d'un jefe poc amic meu, jejeje :-)

    ResponElimina
  7. Srta. Vida: completament d'acord :-)
    Srta. Tarambana: espero que encara ho diguis :-)
    Srta. Xicarandana: bé, això d'Al blog vas1 comença a tenir els seus efectes, he, he, he ;-)
    Sr. Porquet: crec que el secret és en l'afonia, i en els flocs de cotó fluix que farceixen artificialment les galtes de l'amenaçador...
    Sr. Alyebad i Srta. Cantireta: la venjança és un post que es serveix fred, eh! :-)

    ResponElimina
  8. Sí, sr Tinc, el blog és un refugi, i per alguns un càstig, però el que costa és acabar de decidir què volem, hi ha dies que...

    ResponElimina
  9. Srta. Zel: hi ha dies que... els comentaris se'ns resisteixen :-)

    ResponElimina