Viatge-llampec al país del blanc-i-negre. Els de la duana m'expedeixen un visat que em permetrà fer un ús il·limitat d'un bombí de color sutge, lluir sense por d'arrest immediat uns elàstics ridículs, deixar-me créixer contra tot consell pilós un retall de bigotet punible i, bastó en mà, circular a càmera ràpida, fent gambades xarlotesques i al ritme d'una pianola de cine mut.
[tinc molt mal caure]
Buffering i tal
Passeu-me el primer CTRL+ALT+SUPR que tingueu a mà, que per culpa d'unes gigues mal collades tinc la vida en buffering constant: els dies no se'm carreguen bé, molts arxius mentals ni s'obren, haig de reiniciar la paciència, que es penja i es penja i es penja i es torna a re-penjar; actualitzo les últimes aplicacions de pessimista contrastat, doble-clic a la mala sort i el món ja són quatre píxels de no res i mal contats, mida d'imatge: desastre total.
(ERROR SYSTEM ha patrocinat aquest post.)
(ERROR SYSTEM ha patrocinat aquest post.)
Es lloga habitació
A qui correspongui: el Sr. Tinc exigeix un manual senzill, amè i de butxaca per aprendre a desaprendre i poder retornar ―via SEUR o via tant li fot― tots els coneixements adquirits a aquestes alçades del blog. És més: el nostre home és partidari de consensuar un dia setmanal per llençar a peu de container els quès, quis, coms o perquès més gruixuts i empipadors, i que circulen amb total impunitat epistemològica pel cervell; i si aquest pla no té bona acollida entre el veïnat que ens llegeix, el Sr. Tinc habilitaria un servei a domicili i gratuït que adquireixi a pes les idees caducades, desembarassi ―en menys de 24 h.― totes aquelles neurones que xerriquen i, entre caixes de cartró amunt, cintes d'embalar avall, t'asseguri que els teus dos dits de front s'esfumen per la porta principal, toc-toc, hola, sóc la Ignorància i voldria llogar una habitació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)