Al camerino, gràcies

Amb el gest típic de rockandrollejar, faig petar el dit polze amb el del mig i, clap, ingresso en la ficció més propera. De sobte, em trobo enmig de la tramoia d'un teatre ple de bambolines, entre un entramat de cordes penjades, tot de decorats pintats amb una doble capa de pols i maniquins esquarterats. El meu representant en qüestions d'I+D (Inventiva Desmesurada) em tusta l'espatlla, uh!: que si ja era hora, que a veure si véns més sovint, que si tal i demés. M'atansa el guió i, mentre clava la nineta de professional per l'escletxa mínima d'una cortina vellutada, m'adverteix que el públic d'avui no serà gens fàcil. Com a bon candidat a actor de primera fingeixo les seves paraules: tots dos sabem que a la platea només hi ha l'eco escarxofat, i que l'escenari no és de fusta noble, sinó d'imaginació i de la bona. Però no en farem cap drama: el teló s'aixecarà, els focus encerclaran l'escena i brodaré, entre aplaudiments, bisos i olés!, el paper de trànsfuga de la realitat, les flors al camerino, gràcies.

11 comentaris:

  1. No home no! les flors a l'escenari! que coi!
    Filadora.

    ResponElimina
  2. No sent un llunyà: "Torero, torerooo!"?

    ResponElimina
  3. I no s'oblidi dels diamants. Les flors, tal com diu la Filadora, poden anar al camerino, però amb les joies cal ser discret...

    ResponElimina
  4. I no hi haurià un paperet per a mi ?. Li parlo de profesional a profesional.merces.

    ResponElimina
  5. Srta. Filadora: i els bombons també, oi'
    Sr. Jordi: xst!, sí, sí, ara que ho diu: sí!
    Sr. Joan: és que els diamants no queden bé amb el color dels meus ulls, però els lingots d'or, sí... ;-)
    Sr. Nanis Kru: vostè també és un gran escapista del món, eh?

    ResponElimina
  6. Alguna fan segur que li llença un sostenidor :)

    ResponElimina
  7. Escapista:ha encertat.
    Si senyor talment Murray , Houdini o els germans Davenport.

    M´apuntare aquesta necesitat fetasvirtut per a una propera entrada . merces de nou .

    ResponElimina
  8. Estic entre la claca. Crido amb uns sostenidors als dits: "Se-nyor-Tinc! Se-nyor-Tinc!!" Que em veu?

    ResponElimina
  9. Sr. Nanis Kru: no hi ha de què!
    Sr. Peròquèdius!: gràcies!
    Srta. Cantireta: ah, sí, mira-te-la!

    ResponElimina