Hi ha nits que, de cop, vas a petar a 3.500 m. al fons de tu. És quan el cervell s’espera que ronquis ben fort per fotre’t precipici avall de l’inconscient, toca’t les neurones. I és així com caus en forma d'ics per un espai desconegut del teu cos. T'embales, direcció hòstia, i maleeixes no dormir amb paracaigudes. Clar que si poguessis girar-te, veuries com el teu cervell està recolzat en un punt llunyà i cínic del cap i et diu adéu, mocador en mà. Però els teus ulls ―dues escletxes― només es fixen en posposar com sigui l’aterratge fatídic. Fins que plaf!, i un núvol de pols. El següent pas (reconeixement exhaustiu de l'esquelet a banda) és obrir la Moleskine, punt inventari de patacades, i anotar-hi el dia, l'hora i les contusions de la caiguda nocturna núm. 247, temps utilitzat: 3 min. i 26 seg., aprox.
Caram, jo seria incapaç de resitir una experiència com aquesta! Això si que és un "mal caure" amb totes les de la llei, perquè a sobre és a traïció.
ResponEliminaTal vegada si enganxa el pijama al matalàs amb Loctite...
estaves dormint al terrat? aiii mira com s'arrossega el somni ferit per una quimera! i quan desperti la falç de la llum li cegarà la llengua de drap!
ResponEliminacasualitat també que m'hagi esquinçat el peu dormint dormint dilluns passat, però ja torno a caminar bé :)))
com et vaig dir un dia, sembla que tinc un bon caure! :PPP
abraçades :)
Sr. Tinc de que intensidad es su descanso!!!!
ResponEliminaBona tarda Sr. Tinc estava escrivint la ressenya de l’últim llibre llegit FINS QUE PLAF , apareix vostè. Jo educadament el llegeixo i penso, OSTRES !!, no sé què és això de la MOLESKINE, i ja em té a mi deixant la feina i anant a buscar el diccionari. Tot anotat. Per les patacades crec que en el seu cas paciència molta paciència.
ResponEliminaFins aviat.
Sr. Tinc, aquest va ser el vespre on l'inconscient li va fer la fotografia que té al seu perfil? Semblava un poc cremat de caure, eh? un greu problema el seu, sí, però, com els gats, té vostè moltes vides...me n'alegro.
ResponEliminaMira, doncs quina sort que et passi dormint. Seria molt pitjor una caiguda en el primer segon de consciència al despertar, no?
ResponElimina"És quan el cervell s’espera al primer segon del despertar per fotre’t precipici avall del conscient, toca’t les... neurones?"
Quan era petita somniava sovint que vivia en un iglú, i era per falta de manta i dormint cap per avall. Però no ho anotava mai enlloc, el temps de travessar el Pol Nord sense pijama... En fi, deu ser que el meu inconscient és molt aventurer!! ;)
ResponEliminaSr. Tinc, som molts els que hem tingut PLAFS! mentre dormíem... No és mala idea la del paracaigudes...
ResponEliminaSrta. Xicarandana: provaré això de la pega!
ResponEliminaSr. Vinz: aprofiti que té bon caure i trenquis tants ossos com li plagui :-)
Srta. Paula: intensitat 7 sobre l'Escala de Richte :-)
Srta. Quadern de Mots: vigili que la Mouleskine demana que li anotin patacades!
Srta. Vida: doncs sí!, la foto carnet que penja de dalt del blog: com ho sabia?
Srta. Filadora: bé, tot depén com es miri perquè el plaf! no me'l tru ningú, ni dormint ni despert ;-)
Srta. Cantireta: travessar el Pol Nord sense pijama! Quina imatge més bona!
Sr. MBosch: només que amb el paracaigudes pots dormir en posició fetal i, això, l'esquena no ho agraeix a la llarga! :-)
Darrerament cau massa depressa, no arribo a temps per veure en directe la patacada. Seria tan amable de posar dia i hora?
ResponEliminaSr.Tinc si anoteu aquests esdeveniments en una Moleskine és que teniu certa consciència d'intrèpid viatger quan us sumiu (somieu) en aquesta mena d'espirals de finals en plaf.
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis: si vol puc fer les reposicions que facin falta..., fins que vingui la carta d'ajust, és clar!
ResponEliminaSr. Porquet: touché!
Sempre podrà reciclar-se i fer Sky-diving!
ResponElimina