El dia que el blog naufragui, el Sr. Tinc descarta tirar de salvavides. És més: llogarà el vestit de capità del Titànic (barba postissa inclosa) i no es mourà del puestu de comandament, mans al timó, vista al drama. Al seu darrera, un quintet de corda especialitzat en catàstrofes, desgràcies & altres RIP'S amenitzarà la tragèdia fins l'últim moment. El capità Tinc sap que sentirà gemegar de dolor tota la carcassa del blog, que veurà molts posts saltar per la borda i que l'S.O.S de la ràdio s'ofegarà entre les ones hertzianes. Però ni quan la proa de la bitàcola hagi desaparegut, i al seu voltant tot sigui una sopa de lletres a la deriva, no afluixarà la seva exemplar actitud. Ni tan sols quan l'aigua li segui els genolls, li suqui la cintura o li prengui les mides del coll; ni quan la gorra de capità suri entre el desastre, òrfena d'amo i en versió GLU, GLU, GLU.
Sempre us quedarà la tauleta de fusta a la que aferrar-vos surant. Això sí, si s'acosta el farsant del Di Caprio no li feu lloc!
ResponEliminaMiri Sr. Tinc sóc de les poques que no ha vist el Titànic, però amb el seu relat me’n faig una idea. Si us plau, quan aquest seu blog faci glu glu glu miri la possibilitat de fer-lo subaquàtic. No volia confessar-ho però, aquest bon pessimisme, m’alegra els dies.
ResponEliminaFins aviat.
Però no pots deixar que naufragui tan aviat el blog, tan jovenet que és...
ResponEliminaAquestes heroïcitats, Sr. Tinc, tenen sentit? Enlloc de deixar-lo naufragar i ofegar-se amb ell, l'hauríem de mantenir a flot, no troba? Jo som al far, miraré de vigilar el seu navegar que no m'agradaria que aquest blog s'ofegàs...:)
ResponEliminaVeig que la cosa va en sèrio: parles en subjuntiu i en futur; no li has donat una oportunitat al condicional. El blog fa aigües per alguna banda?
ResponEliminaNo fa ni dos dies que segueixo el blog i ja se m'informa de que naufragarà. També és mala sort ;)
ResponEliminaNaveg per ses ombres i com a navegant dir-te que els fars existeixen i si de cas pots reforçar aquest barco i empendre nou rumb .importa a vegades més la travesia ...navega company navega!!!
ResponEliminaBé, no se m'esveri. Un cop naufragat, faci amistat amb sirenes, tritons, dofins i altres coses que naveguen submergides i vegi-ho des d'un altre prisma més aquós.
ResponEliminaEl capità Tinc haurà tingut en compte dur un bon bot salvavides que li permeti seguir navegant.
ResponElimina*Sànset*
Sr. Porquet: també seria mala sort que el Sr. Tinc s'ofegués al costat del Di Caprio :-)
ResponEliminaSr. Quadern de mots: m'anoto la seva felicitat i li prometo no esberlar el blog a l'iceberg més pròxim :-)
Sr. Xexu: no el deixo naufragar, només he teclejat una hipòtesi: si algun dia... ;-)
Srta. Vida: ja sé que sou far! Veig que la hipotesi a causat impacte :-)
Srta. Anna: l'únic lloc per on fa aigua és per la quantitat de comentaris que m'entren a diari :-) Tranquila, he teclejat si algun dia...
Sr. MBosch: no pateixi que no s'estavellarà. Cop de timó, vostè és el seguidor 53 i rumb alegria :-)
Nanis: li agraeixo que navegui per les ombres. M'anoto el consell i em passo per casa seva!
Sr. Alyebard: he, he, he, ho intentaré quan s'enfonsi, si algun dia s'enfonsa...
Srs. Sanset i Tnoa: el capità Tinc els convida al ball de gal·la que s'oferirà aquesta nit! Pajarita i muda imprescindibles. :-)
Ey! esto no será un presagio, para que estemos todos sus fans Sr. Tinc preparados para lo peor: el cierre del blog del Sr. Tinc!!!!!!!!!;-)
ResponEliminaMare Santa, quin rebombori!!!
ResponEliminaDoncs jo estic ben tranquil·la, en l'hipotètic cas que naufragàs, Sr. Tinc, el seu blog té tanta prestància que es convertiria en el primer "blog Atlàntida" i començaria una vida eterna de misteri a les profunditats de la mar.
Ara, ho tendrem un poc mal de trobar...
Glu, glu, glu...
Esperem q tardi a enfonsar-se aquest blog q fa poc q he descobert i gaudeixo tant!
ResponEliminaSrta. Paula: no es preocupi, era un condicional "si un dia..." El club de fans pot respirar fondu, he, he, he ;-)
ResponEliminaSrta. Xicarandana: li agraeixo la confiança amb el meu tecleig, m'omple d'orgull pensar que podria esdevenir el primer blog Atlàntida. Miri, snif, ara m'emociono i tot :-)
Srta. Marta: :-) i :-) ah, me n'oblidava... :-) Gràcies!
Va home va, estiri's una mica i faci el favor de comprar uns quants "parches" per adobar el blog, que no són tan cars. I si li falta cash, proposi una colecta general.
ResponEliminaCom diuen les mames més sensates, "Nen, ja t'has posat els calçotets nets??" Però potser que quan el rescatin ja no en dugui :D
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis: ok, compraré els parches ditxosos :-)
ResponEliminaSrta. Cantireta: el capità del Titànic portava els calçotets nets? Deixo aquí la pregnuta pels historiadors, ale!
NO, que'ls duia cagats de por, veient que el negoci feia aigües el primer dia!! :D (ahir vaig veure Poseidón, per cert...)
ResponEliminaSrta. Cantireta: ah! d'aquí la mala cara dels músics que estaven al seu darrera!
ResponElimina