El representant d'ànims interns del Sr. Tinc plega: no vol continuar espolsant en va els pompons de cheerleader ―minifaldilla a joc―, ni seguir el ritme d'una coreografia optimista mentre s'esgargamella en favor d'un client que, com els gats, s'estarrufa davant del seu ímpetu professional. I perquè quedi clar l'adéu laboral, se situa al mig del post. Un focus encercla la seva concentració, primers compassos i una veu en off: 3, 2, 1...: vull una pe, ara una a, una doble essa i una i; que vingui un guió, poseu-me una hac seguit d'una o; dóna'm una be que em falta una e, i acabem-ho tot amb un signe d'admiració: PASSI-HO BÉ! Sí, el representant d'ànims del Sr. Tinc cantusseja la pròpia dimissió.
per dimitir de vegades cal tenir molt de valor. ànims i sort! :)
ResponEliminaBé: qui ha dimitat és el representant d'ànims del Sr. Tinc, no el Sr. Tinc!
ResponEliminaoh! no creia jo que li fes falta representant...vosté sembla més independent que tot això...
ResponEliminaSr. Tinc, els pessimistes amb tendència natural a l'ensopegada vital podem fer vida normal sense representant d'ànims interns.
ResponEliminaDoncs ja sabeu que diuen els castellans "a rey muerto rey puesto"!
ResponEliminaSap si té una altra feina en perspectiva aquest ex-representant seu? Miri que ara em fa passar pena, així com estan les coses, quedar sense feina, no sé no sé... I no li podria donar una segona oportunitat? Ai, pobre...
ResponEliminaPerò quin Cap més rovegó...li hauràs feta bona perquè vulgui dimitir així com estan les coses...Ai, senyor Tinc, senyor Tinc...
ResponEliminaEl mercat està ple de gent que busca feina. Si el representant plega, segur que en podràs contractar algun altre, tant o més competent, i a més bon preu.
ResponEliminaah. si dimitira el meu representant d'ànims, t'assegure que acte seguit dimitiria jo :)
ResponEliminaSrta. Reykjavík: li agraeixo el compliment, però en qüestions d'optimisme aplicat, tant a peu de carrer com en versió 2.0, el Sr. Tinc necessita la mà d'un professional :-)
ResponEliminaSr. Jpmerch: sí, ja ho sé, però miri: tenia la il·lusió que el representant m'aniria bé :-)
Sr. Porquet: no sé, no sé, veure tot un representant, panxa cervesera, barba de quatre dies amb pompons i minifaldilla impacta...
Srta. Xicarandana: si li passo els honoraris que em clavava no es preocuparia tant pel dimissionari :-)
Srta. Vida: paraula que no he fet res: només respirar!
Sr. Xexu: diria que per aquest segle en endavant ja en tinc prou, de professionals de l'optimisme...
Sr. Vinz: apuntat al costat pessimista de la vida i veuràs com tampoc no si viu tant malament!
Jo vaig acomiadar el meu representant d'ànims quan el vaig trobar morrejant-se amb la meva ombra... ja veu, quina fidelitat!!
ResponEliminaSrta. Cantireta: vostè sempre em sorprèn! :-)
ResponEliminaPrimer de tot, dir-li que lamento la meva abscència en els posts anteriors.
ResponEliminaL'escrit és molt gràfic però a mi m'agradaria conèixer el motiu de l'acomiadament.
Sr. MBosch: no cal que es disculpi. Això de l'inernet està bé entre d'altres raons perquè no cal fer acte de presència :-) I pels motius de l'acomiadament, bé: això seria ema per un altre post ;-)
ResponElimina