Al balcó

Els d’allà dalt estan al tantu de la propera vegada que traspassi. Doncs sí: quan per fi faci cap cap al cel, que serà sortejant una llarga i purgatòria cua d'ànimes, accés: difunts reincidents, servidor ja tindrà assignada la pròpia parcel·la d'immortalitat. Durant la 1a i última estada a l'altre barri vaig emparaular unes quantes hectàrees de tranquil·litat divina; amb el casc de seguretat i la corresponent visita d'obres a peu de núvol, ho vaig fer empès per la confiança però, sobretot, per la garantia d'un promotor espiritual que assegurava, això va contraxapat, allò és pladur, tu tranquil que els lampistes entren la setmana que ve, que mai cap veí no penjaria al balcó el típic llençol que rondinés: “EL MÉS ENLLÀ: PER LA VARIANT BUDISTA!” o “ETERNITAT SOTERRADA JA!”