La
nit d'un divendres d'agost de mil nou-cents vuitanta-i-poc, van
trucar a casa les llàgrimes que mai no havíem d'haver plorat: a
primers revolts d'estiu, i tot just quan iniciàvem la carretera de
les vacances, un 4x4 temerari i amb el dipòsit ple de graus etílics,
va estampar-se sense remei a la soca de l'arbre geneaològic, deixant
una reguera de frens histèrics i xiscles lipotímics, i el resultat
viari d'una col·lisió fatídica a la pàg. dels successos, d'avui en fa, bah!, me'n vaig una estona amb la tristesa...
Avui sona la melangia del record més que no les lletres. La tristesa està bé per recordar les arrels, sí, però no deixis que s'allargui l'estona. Cal mirar també l'alegria que porten els brots nous.
ResponEliminaAutopista del record?
ResponEliminaMalgrat tot, qui no ha viscut de prop tragèdies vingudes de la irresponsabilitat, encara no entèn la duresa de les sancions que, junt amb la educació, son les dues vies per resoldre aquest afer.
ResponEliminaUna abraçada llarga i animosa. I un petó.
ResponEliminaQuin greu Sr. Tinc.
ResponEliminaSenyor tinc, una tragèdia injusta sens dubte, dia gris de records, ànims amb el coll avall!
ResponEliminaSr. Joan: oido cocina!
ResponEliminaSr. Òscar: possible...
Sr. Toy Folloso: exacte...
Srta. Cantireta: gràcies :-)
Srta. Gerònima: gràcies :-)
Srta. Sofà Taronja: ànims rebuts :-)