A
simple cop d'ull filosòfic, i davant d'un mirall de cos sencer, el
Sr. Tinc (nu com una estàtua grega d'a.C.) es pregunta quin fil
devia fer servir Déu per cosir-nos l'ànima a la carcanada i amb
l'habilitat dels millors sastres; si per la confecció dels
replecs més transcendents va usar cinta, didal i tisores ―txac!―
i, posats a enfilar interrogants de tall elegant, si Nostrusenyor va
tirar d'Overlock
pel tema de les vores i dels acabats espirituals.
Que bo! Em sembla que nostresinyó va fer un bon sargit amb nosaltres ;)
ResponEliminaDoncs jo no sé qui m'ha cosit a mi senyor tinc... si un nostresenyor, un dimoni escuat una verge santa i mare o un tal trosky... els cas es que de moment no mhaig d'anar sorgint...
ResponElimina... (busco l'agulla sargidora)...
ResponEliminaSrta. Sílvia: crec que vostè em té amb massa bona consideració, amb això del "què bo" :-)
ResponEliminaSrta. Sofà taronja: el tal Trosky tenia sempre la botiga tancada, per aquests quefers de didals i agulles ;-)
Srta. Cantireta: :-)