El
Sr. Tinc va néixer al fons a l'esquerra, a la rebotiga del món, en
una habitació minúscula, de tant x tant d'humitat, amb un
fluorescent blanc-pampallugues omplint-ho tot, sense progenitors a la
cita i amb el cordó umbilical recolzat en el marc de la porta ―piti
als llavis―
i fent llambregades de mala hòstia al rellotge.
Geni i figura. Una imatge que és tota una declaració de principis... i de finals!
ResponEliminaSr. Josep: crec que és el comentari més encertat que mai no m'hagin fet!
ResponEliminahttp://youtu.be/1hsfocVhqog
ResponEliminaDedueixo que et fas gran...
ResponEliminaSrta. Cantireta: dedueixes bé...
ResponEliminaPerdona imbècil però no et facis l'original copian-te la història del meu avi, primer ets maltractador i ara robes històries. Ets tant patètic a la teva edat...
ResponElimina