Porto a dins un soroll que no s'acaba, que s'enfila esòfag amunt i fa grinyolar totes les juntures del cervell; un
terrabastall interior núm. 10 en l'Escala de Richter, que sacseja amb impunitat
oïdes, pulmons i pàncrees, que fa tremolar fins a l'escàndol públic l'ombra i
contorns, i que rebenta tots els sismògrafs espirituals situats en un radi ―mínim!― de 100 km. a la rodona.
Jo també.
ResponEliminaI en culpo a les famelles joves....
Ves que no et denunciïn amb tant de soroll. els ajuntaments tenen uns límits establerts
ResponEliminaPotser dormint passa... :)
ResponEliminaAixò també passa quan les llenties i els ciurons es couen poc.
ResponEliminaSr. Toy Folloso: deu ser la femella que porta dins, no? :-)
ResponEliminaSr. Gasull: és probable que ultrapassi la línia de so!
Srta. Gerònima: els sorolls no tenen mai son!
Srta. Xicarandana: vol dir que tot plegat es deu a una qüestió gastroenterítica?
Els pardals de casa meva no fan soroll. ( ) sospira... :0)
ResponEliminaSrta. Cantireta: els moixons de ca meva sí!
ResponElimina