Un soroll que no s'acaba

Porto a dins un soroll que no s'acaba, que s'enfila esòfag amunt i fa grinyolar totes les juntures del cervell; un terrabastall interior núm. 10 en l'Escala de Richter, que sacseja amb impunitat oïdes, pulmons i pàncrees, que fa tremolar fins a l'escàndol públic l'ombra i contorns, i que rebenta tots els sismògrafs espirituals situats en un radi mínim! de 100 km. a la rodona.

7 comentaris:

  1. Jo també.
    I en culpo a les famelles joves....

    ResponElimina
  2. Ves que no et denunciïn amb tant de soroll. els ajuntaments tenen uns límits establerts

    ResponElimina
  3. Això també passa quan les llenties i els ciurons es couen poc.

    ResponElimina
  4. Sr. Toy Folloso: deu ser la femella que porta dins, no? :-)
    Sr. Gasull: és probable que ultrapassi la línia de so!
    Srta. Gerònima: els sorolls no tenen mai son!
    Srta. Xicarandana: vol dir que tot plegat es deu a una qüestió gastroenterítica?

    ResponElimina
  5. Els pardals de casa meva no fan soroll. ( ) sospira... :0)

    ResponElimina
  6. Srta. Cantireta: els moixons de ca meva sí!

    ResponElimina