...i sant tornem-hi

Quedi constància: aquest blog no perd oli. Si fa poc eren els possibles òvuls (vegeu aquí) ara hi ha qui especula amb l'esperma del sotasignat. Punt núm.1: queda clar que a la vinya del senyor Blogger no hi ha terme mig: o ets dona o ets gai. I punt núm. 2: cadascú clica el temps com vol, però veure sortir bates de guatiné de qualsevol bitàcola arregladeta és de psicòleg de guàrdia. Sóc un blogaire de 25 posts, 14 seguidors i 9 demandes explícites de tendència sexual, una dada (aquesta darrera) que fa salivar el departament de querelles del meu advocat. Però per no embardissar-me en pleits i citacions inacabables, he decidit fer reformes al blog amb un parell de sortidors de cervesa, una màquina escurabutxaques, piropus d'ambient i futbol les 24 h. Tot presidit per un cap de senglar amb els tres dits de pols que exigeix Sanitat. Tot ben heterosexual, vaja.

Diumenge

Un calfred recorre el diumenge: no sóc ningú.

La primícia familiar, esbombada a l'hora de dinar, ha confirmat les pitjors sospites. Els ulls plorosos de la mare s'han tancat a la cuina; ma germana ha patit dues lipotímies i el meu cunyat m'ha mirat amb cara de quina putada... Glop de cafè va, cigarreta ve, el pare s'ha excusat:

―Tard o d'hora ho havies de saber, fill...

Del fons del calaix han exhumat la meva partida de naixement: un no ningú mascle de tres quilos vuit-cents.

Qwerty-76

He comprat una ficció per catàleg i no n'estic gens satisfet. Retallo l'anunci, pàg. 43: “Simulador personal de literatura portàtil ―QWERTY-76― amb bateria recarregable, 12 h d'autonomia, submergible, aplicacions en v.o.subt. i fitxer de personatges de 700 GB: ideal per escriptors curts de temps i d'imaginació.” Just al costat de l'aparell (200x175 cm, 76 gr.) un somriure d'orella a orella d'un tal John W. Carresh, de 47 anys, natural de Wisconsi: “Des de que tinc un QWERTY-76 que he escrit quatre vegades les meves memòries!” Però l'optimisme d'aquest testimoni no et diu que el QWERTY-76 fot un soroll que tomba parets, que s'ha de reiniciar quan toques l'opció configuració de diàlegs, que la barra d'eines només té trames estàndards i que el menú no està en català. Tanco el post amb una emprenyada descomunal i col·locant-me aquesta quincalla literària de 250 watts a l'abdomen: com a mínim que la inspiració m'agafi amb una panxa de culturista greco-romà...