Un calfred recorre el diumenge: no sóc ningú.
La primícia familiar, esbombada a l'hora de dinar, ha confirmat les pitjors sospites. Els ulls plorosos de la mare s'han tancat a la cuina; ma germana ha patit dues lipotímies i el meu cunyat m'ha mirat amb cara de quina putada... Glop de cafè va, cigarreta ve, el pare s'ha excusat:
―Tard o d'hora ho havies de saber, fill...
Del fons del calaix han exhumat la meva partida de naixement: un no ningú mascle de tres quilos vuit-cents.
Encara sort que el van inscriure, conec no ninguns sense ni un trist paper.
ResponEliminaEll és, siga com siga, és.
ResponEliminaLes mares solem guardar una llibreteta, full, informe, etc. amb els quilos que han pesat els fills en néixer. Que és putada sols ho pot dir una mare.
ResponEliminaSrt. Alyebard: sí, encara si ho veus així, sí...
ResponEliminaSrta. Reykjavik: aquest "ell" que fas servir tant elegantment sóc jo, així, a seques, sense cometes.
Srta. Xirinacs: les mares són les mares, ja sé sap, però qui no és ningú és un servidor (mare a part)
"No sóc ningú". Doble negació. Per tant, ets algú.
ResponElimina3,8 kg!? Uauuuuuuu!