Vaig deixar catorze pagues i cotxe d'empresa arrossegat per l'ideal filosòfic. Quatre anys i un títol universitari més tard m'hagués fotut closca avall del primer pont a mà. Aquesta és la meva primera gran cagada vital. La segona és haver llegit, a seques. La filosofia és un producte caducat, la intoxicació de la qual l'Agència Catalana del Consum hauria de regular amb un telèfon d'atenció directa als llicenciats afectats. Pel que fa a la literatura, estadístiques canten: fa set anys que no obro cap llibre i la meva felicitat ―de grossa i llustrosa― ja no ens hi cap, a casa. Conclusió: si abans dels trenta voleu tocar una mica de pit i cuixa espiritual, evadiu qualsevol temptació literària i, sobretot, no canvieu l'eficiència d'una secretària escotada pels diàlegs de Plató. Algun clàssic ho devia deixar dit: les lletres i les idees, a les fosques i ben lluny.
Vol dir?
ResponEliminaM'oblidava de firmar, Sr.Tinc.
ResponEliminaL'assesora...
Ja ho deia el meua avi: "l'home feliç no porta samarreta"
ResponEliminaÉs que on hi hagi un bon parell de pits, el demés són punyetes.
ResponEliminaAlyebard, vostè és molt materialista, veritat? ;)
ResponEliminaM'agrada veure't millor!
Home, ni només llibres ni només pits...millor un equilibri, no trobes?
ResponEliminaReitero el post i la finalitat: llegir i pensar, a l'engròs, fa més val que bé. La resta, que si pits amunt, que si cuixa avall, és una anècdota que fa de bon passar, però anècdota. Gràcies a tots per deixar-vos caure per aquí!
ResponEliminaDoncs jo crec que he d'agrair-li molt a les lletres en aquest tema, la veritat :)
ResponElimina