Recordo que l’última vegada que vaig somriure va ser a finals de 1998. Des de llavors sóc un professional de l'antipatia. He assessorat cobradors del frac, inspectors d’hisenda i mafiosos d'extorsió variada; he elaborat estudis de màrqueting pel col·lectiu de notaris, pompes fúnebres i altres oficis de somriure escàs. En el IV Congrés d’Antipàtics de l'Arc Mediterrani, el meu seminari sobre prototips de rictus seriosos per magistrats superiors va causar sensació. Però ha sigut el NEW PANTONE COLOR /SYSTEM UNPLEASANT, l'únic catàleg d'antipaties policromades del món, el què m'ha reportat fama i diners. Verd mala hòstia, gris indiferent, blau colèric, vermell estúpid..., tota una gamma de colors esquerps aplicables sobre diverses superfícies. L'acord comercial amb una coneguda casa de decoració és imminent, i ben aviat els antipàtics més solvents disposaran del seu feng shui particular. Pintar casa teva segons les tonalitats més fashions del mal cafè que gastis ja no és una utopia.
(Nota: traspasso una dotzena de somriures per estrenar. Caduquen al maig de 2011.)
Hi ha gent que té l'habilitat (?) d'entristir un color groc llimona ben radiant.
ResponEliminaClar que només ho poden fer aquells que poden, no aquells que ho volen.
Antipaties de colors... on s'és vist! Negre sr. meu, la resta de colors sobra !
ResponEliminaI per quan traspasses aquests somriures? M'he convertit en el teu 13. Això no em fa massa feliç, però com que jo també tinc mal caure, idò mira, que hem de fer...
ResponEliminaBenvingut al meu blog en caiguda contínua però segura.
ResponEliminaDe mal caure en tenim tots.
I al Pantone li falta algun matís per acabar de lligar colors sense que es noti la mala hòstia del moment.
Salut i euros.
Això del feng shui antipàtic no és fotre la taula de roure massís tapiant la porta per a què no hi entri ningú?
ResponEliminaSrta Tiquismiquis: jo en sóc especialista, i cobro per hores a l'hora d'ensenyar com es fa. Li interessen els meus serveis?
ResponEliminaDr. Muerte: el color negre ja no es porta.
Srta Vida: no es preocupi pel núm. 13. Servidor no és supersticiós. Els somriures, si vol, els hi puc fer arribar per MRW.
Srta. Olga Xirinacs: gràcies per la rebuda. Anoto matís com a propera fita literària. Ens llegim i ens parlem.
No m'ho crec que no somriguis des del 98. M'adono que amb tu sóc incrèdula, no entenc perquè, serà que noto que ets dels que agrada la intensitat de les coses? (veus, i m'he referit a tu en masculí...). Posats, posa-me'ls tots, els somriures (en això sóc la mar d'egoïsta). Jo ofereixo petons.
ResponEliminaLlesca: sí, però cal ser una mica elegant en segons què, no troba?
ResponEliminaSrta. Miquey: no em siguis tant incrèdula, perquè tot el què escric és veritat fins que no es demostra el contrari. I li agraeixo que, per fi, em tracti com a mascle, he, he