Cada cop em surt més car, això d'aguantar-me a mi mateix. L'últim gastu: lliscar la visa per una oferta televisiva sobre personalitats camaleòniques d'ús mensual. A l'anunci ―un any de garantia, promoció vàlida fins esgotar existències― un tècnic et desballesta el caràcter a domicili, t'instal·la el nou software psicològic i t'ensenya les aplicacions hipòcrites del producte adquirit. Però la precipitada reconducció de la meva vida gràcies al zapping ha topat amb un entrebanc d'última hora: de recanvis de la meva urgència mental no en fan. Ni a Alemanya, país de peces impossibles. Subratllo la mala sort, m'estalvio el sarcasme i deixo un espai en blanc pel renec gratuït ( ).
(cagunlaputadorus!) no s'ha d'anar amb presses, llegeixi sempre la lletra petita i les instruccions vagi directament al xinès mandarí, perquè tradueixen fatal.
ResponEliminaVols dir que no trobaries alguna botigueta petita, d'aquelles de tota la vida que el tinguessin a dalt de tot de l'últim prestatge del magatzem?
ResponEliminaTant com m'ha costat (i em costa) coneixe'm, quasi que no en compraré d'això de les personalitats camaleòniques... i diu que cada més canvien o bé l'ús és sols d'un mes?
ResponEliminaSr. Alyebard: la lletra petita sempre conté més lletra petita que, al seu torn, amaga encara més lletra petita...
ResponEliminaSrta. Tarambana: ho he intentat, però eren recanvis de l'any de la catapum, d'abans de la República i, clar, compendrà que no venia a tomb...
Srta. Miquey: a l'anunci dea ús mensual, com les lents de contacte...