Anar repartint

I ja els tornem a tenir aquí: a l'esquerra del blog, amb un pes ploma tirant a sílfide, uns guants de boxa ben balders i les boletes dels genolls espetegant de cangueli major, el Sr. Tinc: subcampió regional de la 3a divisió d'hòsties pugilístiques, categoria d'ulls a la funerala, pòmuls trencats i blaus a granel; i a la dreta del ring ―i enmig d'una cridòria rebenta-sonotones― la tristesa i els seus bíceps: campiona universal amb un joc elèctric de cames, especialista en ganxos, directes i kaos a l'estil Bud Spencer&Terence Hill, i propietària indiscutible del cinturó d'or des de 1983 i anar repartint.

Coutxing

I va i m'ofereixen els serveis d'un coach espiritual: d'aquells que, a tant/l'h., et fan fer estiraments transcendentals com Déu mana, t'ensenyen a respirar budísticament o, emulant les models d'alta passarel·la i taló, t'alliçonen sobre com has de caminar per la vida: mans als malucs, barbeta al cel i passos estoics.

I posats a pensar

L'ideal mental del Sr. Tinc: desenroscar-se la pròpia testa, desar-la a l'estil bust damunt la lleixa de les preocupacions ―tercer prestatge a la dreta―, i col·locar-se'n una altra de perfil cani, on l'eco i el no-res juguin al frontó entre les parets d'un crani cosit de pírcings i del diàmetre de la ignorància.