Soci d'honor

Avui, a la sala de plens del pis, gom a gom d'espectació, el meu pessimisme m'ha penjat la insígnia d'or i brillants a la solapa, en agraïment als anys d'esforç i fidelitat que li he professat des de que ens vam conèixer, finals d'agost del 1992. Discurs amanit amb anècdotes i quatre llagrimetes, no hi han faltat els aplaudiments, les enhorabones i les fotografies de rigor. Un tentempié degustació: punt i final per tanta emoció.

Goma d'esborrar ridículs

D'existir una goma d'esborrar ridículs, el Sr. Tinc la faria lliscar pel seu c.v. Obriu la seva biografia, pàg. 4, apartat religió. Per imperatiu familiar, un Sr. Tinc júnior ―clenxa d'escolanet― ha de rebre l'hòstia consagrada. L'última assignatura per aprovar la catequesi passa per estrenar el confessionari, pica baptismal a l'esquerra. Després d'escoltar quatre pecats, el capellà alça una mà en senyal d'absolució: un Sr. Tinc júnior inexpert amb l'ús del perdó diví, estampa al més pur estil jugador NBA el seu palmell a la del mossèn, a qui la llatinada se li ennuega. La goma d'esborrar també podria fer net la pàg. 17, àmbit perquècullonshohaviadefer, on un Sr. Tinc adolescent té una cita amb cuetes i acne, segon pub a la cantonada. 1) Cal poc material per fer el ridícul en el sector terciari, per ex.: una coca-cola i un dit. I 2) Seguint les hormones saltejades amb tonteria d'un barbamec Tinc, és possible envasar tot un índex al coll d'una ampolla de 33 cl. La vergonya aliena ens suplica ―si us plau per força― que deixem marxar del post a la noia, éu!, que untem de sabó el dit de l'insensat per, PLOP!, alliberar-lo del vidre, i que abaixem el volum dels riures de barra de bar, gràcies. I si recorrem a un ridícul més contemporani, la goma podria fer ZEP, ZEP, ZEP, a la pàg. 43, secció TMB. El Sr. Tinc té una sabata descordada, escales mecàniques <L3>, direcció carrer: ajupir-se i causar l'efecte dominó amb el seu cul és tot u. Rubriquem-ho amb els insults dels accidentats, unes galtes avergonyides disculpant-se i la conclusió que, si existís, la goma d'esborrar ridículs podria fer olor de Milan Nata 250.

La teva vida fuma

Un vespre surts al balcó per badar l'edifici del davant, braços a l'ampit. I sense venir a tomb la vida se't col·loca al costat, hola què tal, cigarreta en mà. Pel que es veu la teva vida fuma, i tu que no ho sabies, de tants anys que fa que no coincidíeu. Entre calada i calada la feu petar ―que si això i allò, que si dallonsis i demés― mentre mireu amb idèntica postura els sorolls del carrer. Fum i tres quarts d'hora per recordar que us quèieu la mar de bé. I al final d'un Marlboro, dos copets irònics a l'espatlla: quedeu per veure-us, balcó més pròxim, sovint inconcret.