Veu de monòleg

El Sr. Tinc s'ha comprat una veu interior, model anglosaxó, perquè li expliqui la pròpia realitat en rigorós directe. Adaptable en qualsevol funció i context, pot adoptar un to woodyallenesc pels dies més filosòfics. MODE ON a una parla de trama negra quan els moments biogràfics del Sr. Tinc exigeixen cianur a les venes, o alguna via de tren al coll. I si la vida ―cosa rara...― s'entesta en somriure-li, la veueta s'aclareix la gola i enfila un discurs ple de signes de puntuació optimistes. I bé, la nova adquisició vocal del Sr. Tinc té un ampli assortit de temes, registres i entonacions. Com ara mateix que, al fons del crani del propietari, tamboret al cul i ducados entre els dits, dispara un àcid monòleg sobre les quatre i ridícules neurones amb què el Sr. Tinc fa girar el món...

Paciència i ar!

Que la paciència hauria de ser rotativa és una reflexió de filòsof d'a.C., amb túnica blanca i el Partenó de fons. Però com totes les qualitats de gruix els falla l’aplicació. Per això, proposo una nova política d’ús per desplegar els efectes d'aquesta virtut minoritària, una que per via decret-llei, referèndum vinculant o apel·lant a un tant li fot jurídic, la paciència sigui obligatòria, s'aprovi amb tots els efectes retroactius que facin falta i, Señorías: guarden silencio, que cap ciutadà/na no en pugui quedar exempt/a. I aviso que, a la màniga de l'alta diplomàcia, sempre hi ha un cop d'Estat en forma d'as amagat.

Ni a tomb ni a post

U: per fi el Sr. Tinc fot escales avall aquesta xafogor antipàtica de finals d'estiu, i dos, tira de VISA per fer-se fer arribar un fred made in nòrdic, un d'hòstia seca al nas, que et garanteix mitja dotzena de penellons a cada mà i et frigorifica la resta del cos. Sí, amics: el Sr. Tinc ja té monu d'hivern, i no nega que per la vena grossa de les addiccions s'injectaria tants -Cº com fessin falta per poder esborrar, per ex., que aquest agost va anar d'això ―uis!― que no fes cap cap a l'altre barri. La causa ignífuga de la no-defunció va ser una doble combustió espontània i de mal apagar. D'aquí que el Sr. Tinc reparteixi gratitud per tot el món dels extintors, sospesi obrir una instància judicial a l'anticicló i, sense venir ni a tomb ni a post, enganxi al final d'aquest apunt l'enllaç d'una col·laboració tincmoltmalcaurista al núm. 59 d'una revista digital (aquesta) que no té res a veure amb la metereologia by the patilla d'aquest escrit. Au!: aquí queda dit!