I demà serà

La data és inamovible i el propòsit, clar: el Sr. Tinc, als cinquanta-i-para de comptar, plegarà ànims i trastus; això és, amb la calma del qui ja ho té tot emparaulat, fins aquí jo i tant de gust, penjarà el rètol biològic “ES TRASPASSA” ―últim badall inclòs― i, per darrer cop, música de violins dramàtics, mestre!, abaixarà la persiana de la vida amb el sorollam que fan les botigues de barri a quarts de nou del vespre, micció canina al cantu i demà serà un altre dia, tu.

Lletra de sospir

Jo ja feia zetes, i de les grosses, quan de sobte el matalàs s'ha esquinçat pel mig i una escletxa de viscolàstica m'ha succionat amb ràbia. Ahà, fa el psicòleg mentre suca la punta d'una barnilla de les ulleres al somriure murri de psicoanalista. Llavors, he començat dins del llit una caiguda tova però sense fi. Quanta estona?, em pregunta axinant els ulls freudianament, i amb el boli ben carregat d'interpretacions oníriques per gargotejar la llibreta dels traumes. Pffffff, m'encongeixo d'espatlles: només sé que, en ple descens nocturn, he canviat l'esglai per la resignació quan he vist que n'hi havia per estona, que no tocava fons i que se'm feia tard i tal; i va i el tio es fot a clapar, anota el psicòleg amb lletra de sospir.

Disturbi casolà

Via telf. encarrego una revolució personalitzada, servei a domicili, si no en queda satisfet li retornem els diners. Menú del flyer en mà, trio els crits, les pancartes i les consignes pertinents, els megàfons de rigor i les rastes d'oferta i, en poc menys de mitja hora, ja tinc tota una protesta, ei!, els de les cassoles van aquí, les banderes cap allà, acampant pel bo i ample de casa: des del rebedor al w.c passant pel quartu dels mals endreços fins al balcó. Un d'2x1 d'indigni's vostè mateix sense renunciar a l'atrezzo ideològic de qualsevol aldarull contemporani i, oju!, sense moure's dels límits encoixinats del sofà; i ah!, de regal l'escarxofa a peu de disturbi casolà i la típica dissolució expeditiva a cop de Mosso d'Esquadra.