D'índex als llavis

I això és un secret d'índex als llavis: tinc un passat que mai no he viscut però que recordo al mil·límetre biogràfic. Una vida en sèpia i plena de tramvies que xerriquen, copaltes enllustrats i gramoles enrogallades; on pel simple art de la història recreativa, i com si fos una catifa urbana, se'm desplega la Rambla als peus i algú m'enrosca una panxa esfèrica d'alta burgesia (amb rellotge de butxaca inclòs), em perfilen un bigoti nietzscheà i, mentre passejo Modernisme avall, del braç m'hi pengen una senyorassa d'ombrel·la desplegada, afectació d'inicis de segle i fermall d'or, brillants i pedruscos varis al pit.

Només quan ric

Que m’he fet fer operar l’orgull, ho delata la cicatriu de pam i mig i triple sutura que, en forma de somriure budista, subratlla amb vermell-coïssor la part inferior del pit, banda esquerra del tema i sí, ho reconec: em tiba només quan ric.

Absurd press

Metro, estrebada i corredisses, i ja teniu al Sr. Tinc, núm. 2: un pas endavant, intentant acusar sense èxit ―el quatre de perfil, gràcies― la mà que aquest matí li ha birlat tota la rutina, el 6, que es tregui les ulleres, si us plau, en una roda de reconeixement policial i inèdita ―l’onze és massa alt― i que per ordre judicial s’acaba aquí, informa ABSURD PRESS.