Ales plegades


L'àngel de la guarda del Sr. Tinc ha presentat la dimissió irrevocable: tres folis de raons ARIAL 11, doble cara, interlineat d'1,5. De fet, la imatge d'un guardaespatlles celestial enfilant el rebedor amb les ales plegades sota el braç ja és tot un clàssic a Cal Tinc. Des de l'inici d'any que n’ha gastat cinc. El primer metru noranta de rínxols engominats, bíceps clembuteròtics va durar quatre dies. El segon enviat també s'esperava cobrir una vida d'alt contingut trepidant (d'aquí el pinganillu a l’orella i el xalecu antibales), però l'avorriment va guanyar-li el pols i la feina. El tercer ni tan sols va desplegar les ales: llegit l'informe del Sr. Tinc es va fer abduir per una llum blanca. El quart va ser el més comprensiu de tots, i a raó de 2,7 badalls/min. va supervisar fins a tres setmanes de sedentarisme apassionant. Ho escrivim però no cal dir-ho: un bon dia va sortir a comprar tabac i no va tornar. I el cinquè àngel de la guarda del Sr. Tinc ja l'hem conegut deu línies més amunt, rètol FORA DE SERVEI penjat del coll i barrinant una nova professió, imprescindible ales.

16 comentaris:

  1. Tantes dimissions en tan poc temps... aquí tenim un problema. No serà que no són realment àngels de la guarda? Els de veritat no dimiteixen mai!

    ResponElimina
  2. Ja, ja, m'has fet riure.
    M'ha fet gràcia el 4t. Tu, que un àngel de la guarda se'n vagi a comprar tabac i no torni és de tenir molt mal caure, sí...I ara què fem?

    ResponElimina
  3. Qüestió de donar-los més feina, a ningú li agrada avorrir-se al lloc de treball, la rutina és esgotadora.

    ResponElimina
  4. Miri aprofiti i proposi'ls que li netejin la casa, vagin a comprar, li planxin les camises i li rasquin un parell de cops al dia l'esquena. Si d'acord, no és una feina gaire celestial, però s'estalviaran els badalls.

    ResponElimina
  5. jo vaig tenir-ne un, d'àngel de la guarda, que va sortir un matí a tornar uns llibres a la biblioteca i ja no va tornar. el va abduir una mena de força parental. és que, a segons quines famílies polítiques, hi ha molt dimoni "sueltu" :)

    ResponElimina
  6. Senyor Tinc, compris un bon 45 i no necessitarà un àngel de la guarda. Per cert, jo des que tinc dimonieta de la guàrdia que gaudeixo més de la vida.

    ResponElimina
  7. Sr. Porquet: vol dir? Els de l'agència bé em van merèxer tot la confiança!
    Srta. Vida: mala cara quan morirem! ;-)
    Sr. Xexu: desenganyi's, un bon àngel de la guarda vol acció!
    Srta. Tiquismiquis: això que em proposa (i que els hi vaig proposar) ho cobren en negre...
    Srta. Anna: he, he, he: no m'estarà parlant de la llum incindescent que irradien certes sogres?
    Sr. Ayebard: dimonieta de la guarda? Li exigeixo l'adreça on anar-la a comprar! Ara mateix!

    ResponElimina
  8. Jo solament n'he tingut un d'àngel de la guarda. Com tots els àngels, no tenia sexe, motiu pel qual no teníem res interessant a fer junts. M'agrada passejar sol, llegir sol, escoltar música sol, i dormir (pròpiament dit) sol. Com que tenia un contracte d'obra i servei no em va costar gens desempallegar-me'n. Ben mirat vaig fer-li un favor, ara treballa com a figurant als frescos de la capella sixtina.

    ResponElimina
  9. Sr. Arisdot: ja sé quin és el seu àngel. Guanya molt policromat, allà al Vaticà, en vaig fer una fotografia fa anys, quan encara no sabia que les agències celestials disposaven dàngles de la guarda per catàleg ;-)

    ResponElimina
  10. No sé com s'ho fa, però he d'agrair al senyor Tinc la manya amb la que és capaç de crear imatges, que se'm fan presents a mesura que llegeixo i que gaudeixen d'una extraordinaria versemblança.
    PD: si pot, enviïm el número de telèfon d'algun d'ells. Els meus precisen de d'un psicoanalista quan els hi dono el "finiquito".

    ResponElimina
  11. En Waw m'ha fet riure amb el seu comentari...Que bo.
    Ostres, Tinc, el que va sortir a comprar tabac i no va tornar penso que té molta barra! O igual no serà senyal de què vostè no fuma i l'ha despedit?

    ResponElimina
  12. Sr. Òscar: servidor no sap què dir davant la magnitud del seu comentari, una sobredos d'autoestima que va directe al cor ;-)
    Srta. Mortadel·la: sí, justament aquest no me'l vull trobar pel carrer! :-)

    ResponElimina
  13. Benvolgut Sr. Tinc,
    Li recomano que es busci una "àngela", que no dugui les ales posades i que, més aviat, les hi posi a vosté i el faci volar! :)

    ResponElimina
  14. El meu també va abandonar, em temo, massa feina li donava jo...

    ResponElimina
  15. Srta. Joanaina: la idea l'encarregaré aviat: això de les ales posades de vegades ja ho he provat. Si es vol entretenir i remenar el blog en trobarà na mostra cap als inicis. Provi amb Vol íntim, sortida immediata :-)
    Srta. Zel: compartim desgràcies, doncs...

    ResponElimina
  16. Millor que no se'l trobi. Molt millor.

    Oju, vigili que va amb navalla...

    ResponElimina