L'endemà de ser feliç


L'endemà de ser feliç, al Sr. Tinc li fan mal tots els ossos. Qüestió de genètica: la seva sang no dilueix bé les alegries. Amb els ulls plens de sorra, un mal de cap que omple tot el pis i el món a un volum irritable, un Sr. Tinc abraçat a la tassa del wàter jura i perjura que mai més no tornarà a tastar ni una gota d’optimisme. Recolzada en el marc de la porta del lavabo braços creuats, cella aixecada― trobem la seva dignitat, hola, què tal, que entre sospirs observa l'escena brandant el cap mentre decideix pintar les galtes del Sr. Tinc del color remordiments totals.

22 comentaris:

  1. Em falten paraules per comentar aquesta perla literària, metàfora que em fa veure una imatge clara del sr tinc i la seva dignitat...

    ResponElimina
  2. Això s'arregla amb un alka-seltzer i acostumar al cos a entomar les alegries. Però vigili que hi ha el perill de tornar-se addicte.

    ResponElimina
  3. I quantes vegades hem dit entre arcades i maleint el dolor de cap que és l'última vegada que...i conforme remet el malestar s'ens oblida i mai acaba sent l'última vegada? Que li ho conten a la dignitat...

    ResponElimina
  4. miri...

    http://www.youtube.com/watch?v=8H7hkHfqvF0

    ResponElimina
  5. Sr.Tinc, no es torturi més del que ja l'està martellejant el seu mal de cap.

    Una alegria, de tant en tant, va bé per a l'esperit. Potser no tant per al cos, però a voltes, ens convé regar l'ànima amb una bona dosi de felicitat, alegria, riures, gresca i xerinola.

    Que per molts anys pugui anar prenent aquestes dosis d'optimisme!

    ResponElimina
  6. Llavors ja només li cal entonar, amb el cap cot, el "De Profundis", que ressonarà a la tassa del vàter.

    ResponElimina
  7. La seva dignitat convindrà amb un servidor en que París bé va valer una misa, i que la seva alegria li ha reportat una llepolia narrativa d'una qualitat superba.

    ResponElimina
  8. Vinga, alegria, alegria, SR.Tinc!
    Fora els remordiments. Tots. Per ordre però tots.

    ResponElimina
  9. Srta. Zel: caram, li agraeixo el comentari, i la imatge que diu que veus...
    Sr. Alyebard: amb tots els meus respectes, no veig al Sr. Tinc addicte a les alegries ; )
    Srta. Reykjavik: la dignitat en té el cul pelat!
    Srta. Tiquismiquis: mirat! ; )
    Sr. Porquet: gràcies, però el remeto al comentari del Sr. Alyebard ; )
    Srta. Olga Xirinacs: he, he, he, he. : )
    Sr. Òscar: gràcies per París, i per la llepolia! ; )
    Srta. Mortadel·la: i per ordre alfabètic els remordiments tornen a entrar!, he, he, he...

    ResponElimina
  10. Escolti, s'adona que ha somrigut en la resposta de 5 dels 8 comentaris? fins i tot s'ha permés dos "he,he,he". Ja hi torna? ....

    ResponElimina
  11. I per què ha de tenir, el Sr. Tinc, remordiments de ser feliç?

    ResponElimina
  12. Srta. Tiquismiquis: no s'alteri, és la medicació...
    Srta. Vida: si el cos en surt perjudicat, vostè dirà...

    ResponElimina
  13. Els hi barra el pas pel mateix ordre. Sap què vull dir?

    ResponElimina
  14. En aquests casos el millor és buscar-se una bona excusa solvent, com la ja clàssica: jo no sóc feliç, només és que s'em va posar malament el frankfurt d'ahir a la nit. No falla...

    ResponElimina
  15. millor que sigui així. pitjor és veure a la dignitat ajeguda a la tassa del vàter. salut! (avui, més que mai!)

    ResponElimina
  16. Srta. Mortadel·la: sí senyora!
    Sr. Jo no sé ballar: no falla si has menjat frankfurt!
    Srta. Camaleó: un altre dia ja relataré nmés intimitats de la meva dignitat...

    ResponElimina
  17. Quan la meva dignitat em retreu alguna cosa, li ensenyo el dors de la ma i, a poc a poc, imitant el seu somrís "foteta", encongeixo tots els dits tret d'un. Ràpidament es gira amb actitud ofesa i marxa remenant les natges mentre jo, agafat al senyor roca, segueixo avocant combinats d'alegria amb disbauxa canonades avall

    ResponElimina
  18. Sr. Arisdot: és una molt bona manera d'engegar a pastar fang la dignitat. La propera vegada me l'apunto!

    ResponElimina
  19. ... jo vaig tenir un moment de felicitat el divendres i diumenge encara em durava l'efecte... sóc lenta fins i tot en això!!!

    ResponElimina
  20. Srta Rateta Miquey: aprofiti'ls, sempre i quan no tingui ressaca!

    ResponElimina
  21. Si yo fuera tu, incluso siendo yo, me haria adicta al optimismo y la felicidad, te recomiendo borrachera de risas, al dia siguiente como nuevo ;-)

    ResponElimina
  22. Srta.Paula: miri que ho intento, però el meu cos no ho admet ; -)

    ResponElimina