Al fons d’un dolor


Tanco els ulls quan m'ho diuen: el tiet s'ha mort. Quan els obro, ja sóc al cementiri: la caixa llisca fins al fons d'un dolor que dos paletes tapiaran, indiferents a les llàgrimes que els miren. Darrera meu, silencis capcots; al meu davant, la làpida i les flors. Quatre ratxes de ràbia, tristesa a grans tongades i sanglots de fons. Amb aquest context passeu-me un cel d'inicis de febrer d'avui fa vint anys, si us plau... va ser on la mort em va donar per primer cop la mà i el condol.

8 comentaris:

  1. la mort venia de vegades,
    però mai no se'n volia anar,
    car es trobava bé,
    allò que es diu ben bé,
    ja saps,
    com tu quan surts al corral i jugues
    amb els pollets i amb els conills
    i agafes una pedra verda
    i la trenques amb una pedra blanca
    i et poses a plorar de sobte
    perquè sí, sense cap moriu,
    i com ningú no et fa cas
    calles,
    i després tornes a jugar
    amb açò o amb allò...
    mai no se'n va anar, la mort,
    i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
    la mort, ja saps.

    la mort contada al nen del veïnat,
    de vicent andrés estellés

    ResponElimina
  2. M'has fet recordar la primera visita que em va fer a mi. Una visita desagradable que mai no oblidaré.

    ResponElimina
  3. Com posen en els rellotges de sol antics, omple'm de vida que puc ser la teva darrera. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. La meva abraçada, Tinc.
    Quines paraules més boniques, Waw...

    ResponElimina
  5. Gràcies a tots: pel poema, per les abraçades, per les paraules i per perdre el temps llegint aquest tros de paper amb mal caure : )

    ResponElimina
  6. Com que m'ha colpit tantes vegades, aquesta senyora tan poc benvinguda, m'afegeixo a les teves llàgrimes. El meu fill va estar a punt d'anar-se'n al cap de 18 hores de venir al món. Petons, i cuida't.

    ResponElimina