Aperitiu etern


Si publiquéssim el top ten dels despropòsits casolans més gruixuts, a la part alta de la classificació hi trobaríem les últimes voluntats del besavi Tinc (1882-1944). De fet, l'herència d'aquest parent amb més excentricitat que globus blancs a les venes, deixa K.O. el sentit comú familiar més entrenat. I és que, l'actual difunt, va fer estampar el seu darrer desig terrenal en un parell de clàusules, notari cobri'm: [1a] Que una vegada estigués en versió e.p.d., els descendents més directes li dedicarien el tercer dijous de cada mes un vermut en el cafè de tota la vida urbana; i [2b] Que en aquest tribut espontani i del tot desinteressat, li servirien la seva debilitat hepàtica de capçalera: un Manhattan sec i poc sacsejat, si us plau... No cal dir que aquestes dues condicions pòstumes que blinden un aperitiu etern, d'aleshores ençà s'han aplicat amb una rigorositat i puntualitat que emociona als amics, coneguts i saludats...

9 comentaris:

  1. Doncs jo m'hi apuntaria amb molt de gust ;)

    ResponElimina
  2. Sr. Tinc aquest seu besavi Tinc, tingué molt bones pensades, llàstima que jo no sóc dona de Manhattans secs :(

    ResponElimina
  3. Amb tot el respecte que mereix la qüestió, supose que deixaria els vermuts pagats.

    ResponElimina
  4. un Manhattan per dijous des de 1944?
    ara entenc pq té tant mal caure Sr. Tinc! mantenir l'equilibri a aquestes alçades ha de ser missió impossible!

    ResponElimina
  5. Crec que m'hagués entès molt bé amb el seu besavi. Un familiar meu va demanar que l'incineressin i la família és begues una ampolla de D.O. Rioja a la seva salut.

    ResponElimina
  6. Srta. Joanaina: doncs ja la trucaré... Té el mateix núm de sempre, oi?
    Srta. Quadern de Mots: pel que sé era molt comprensiu alcohòlicament parlant el meu parent :-)
    Sr. Jpmerch: sí, així ho diu la lletra petita del testament...
    Sr. Porquet: vagi amb Déu!
    Srta. Camaleó: és una manera de veure-ho, sí, bona manera!
    Sr. Alyebard: encara serem família, vostè i jo!

    ResponElimina
  7. Herències com aquestes són les que valen la pena!! I sense impost de successions!!!

    ResponElimina
  8. Sr. Òscar: sense impost de successions? Vostè sap a quant va el sorbet de Manhattan? :-)

    ResponElimina