Alehop!

Aquest post s’inicia a la pista d’un circ acampat a l’extraradi del blog. Amb el cartell d'últimes funcions penjat, el Sr. Tinc apareix al mig de l'arena, prèvia estridència d'una orquestra de vent. Amb un somriure d'úlcera duodenal, el nostre home es rebut amb aplaudiments anèmics pels quatre gats que hi ha a la grada. Si fem un zoom a la vestimenta comprovarem el delicte estètic: una capa testimonial i de color ridícul, malles arrapades i un casc antic d'aviador d'antes, del de dues hèlices i aterratge mayday. Si desenfoquem el detall de la indumentària i ens centrem amb el protagonista, veiem el Sr. Tinc com s'enfila fins al sostre encarpat per una escala de cordes que sembla que se li hagi de desfer a cada passa. El redoble de tambors que acull l'arribada al cim és un sarcasme musical del tot prescindible. Com també ho és la condició de trapezista improvisat, fills de piiiiiiiiiip ―xiuxiueja un emprenyadíssim Sr. Tinc que, amb la corda tensada sota els peus i l'equilibri per corbata, repassa amb certa tendència a l'insult gruixut l'arbre genealògic de tot el departament de caigudes blogaires.

15 comentaris:

  1. En certs circs, amb certes actuacions, hi trobem enganxar sobre el cartell de últimes funcions l’enganxina que ens indica “prorrogat fins...” amb aquesta indumentària Sr. Tinc lamento dir-li que la funció s’acabarà aviat.

    I una mica lleig això d’haver de fer servir el piiiiiiiiip, cal una mica de respecte pels quatre gats que hi ha assistit.

    ResponElimina
  2. Ui, el Sr. Tinc amb malles... Això no és propi de vosté! Tapi's alguna cosa per l'amor de déu!

    ResponElimina
  3. Senyor Tinc, a veure si es fotrà de llorus...

    ResponElimina
  4. Va, va, no ens pot deixar així... Ha acabat bé l'assumpte? Esper que no hagi caigut, no ens diu si hi havia malla de protecció!

    ResponElimina
  5. Srta. Quadern de mots: els meus respectes pels espectadors, els piiiiips van dirigits al del departament de caigudes express :-)
    Srta. Joanaina: ja veu quins papers em fan fer ;-)
    Srta. Guspira: no, si de llorus ja m'hi he fotut!
    Srta. Xicarandana: malament acabarà! I malla de protecció, diu? No em faci riure! ;-)

    ResponElimina
  6. Però ... els trapezistes sempre tenen una xarxa a sota no? O és l'home bala? em faig un embolic. En tot cas, si caieu, no ho feu al tancat dels elefants, no sigui que us trepitgin sense voler.

    ResponElimina
  7. Jo espero la segona part Alehop! amb inquietud...
    Tinc por que caigui i s'esclafi a terra... o hi ha xarxa? Mare meva Sr. Tinc... quin modelet!

    ResponElimina
  8. Srta. Tiquismiquis: vostè no coneix el departament de caigudes: xarxa, diu?
    Sr. Peròquèdius: del modelet no me'n parli... :-)

    ResponElimina
  9. Sí, sí, rieu tots. Que en aquest circ de cada dia hi actuem tots, no només el Sr. Tinc ;)

    ResponElimina
  10. Srta. Anna: enhorabona, ha pillat la metàfora! Dos petons a la galta de complicitat: smuack i smuack! ;-)

    ResponElimina
  11. No me'n canso de llegir al Sr. Tinc :)

    ResponElimina
  12. Encara sort que li ha tocat ser el funambulista a vostè! Que n'hi ha d'altres que estan molt més mal parats i els hi ha tocat ser la dona que tallen a rodantxes! ;P

    ResponElimina
  13. Srta. NoVa: moltes gràcies! :-)
    Srta. Barcelona m'enamora: ui, no descarti que me'n facin fer una altra..., funció, dic ;-)

    ResponElimina
  14. Jo sovint surto del circ empaitada pels lleons que no han brenat. I les malles em cauen de por, clar!
    :) Una abraçada!

    ResponElimina
  15. Srta. Cantireta: sort que, servidor, de malles, en poques ocasions... Una abraçada!

    ResponElimina