La lírica, la justa

Mira que m’ho t’he dit, el dermatòleg, que la lírica em produeix urticària. Però per no fer-li un lleig a un amic poeta ―de viatge a un congrés de haikús― he tingut a pensió completa la seva musa, d’inspiració nòrdica. Per quatre dies, diu, me la deixa amb el manteniment poètic mínim, i amb tres sonets cada vuit hores i mitja hora al dia de passeig bucòlic ja farà. Però el què no m’ha advertit són els seus atacs d’estètica nocturna: entre tuls transparents, cabellera a l’aire i violins de fons em desperta a altes hores de la nit i m’obliga a omplir pàgines i més pàgines de versos. A cop de rimes consonants, m’ha sortit una picor A-B-B-A per tota l’espinada i dos alexandrins de coïssor insuportable i tercer grau a l’entrecuix.