Gràcies a la xafarderia congènita de la del quart (cent quilos de rulos i poca feina), el Sr. Tinc ha quedat aïllat al seu pis, búnquer improvisat. A través de l'espiera, observo com una dotzena de veïns caven una trinxera al replà. L'arreplegament d'enveges, efectius i municions només té un objectiu: assaltar els meus propòsits pel 2011, que saben originals i espectaculars. Darrera un núvol de sacs de sorra i filferros espinosos, un megàfon exigeix la rendició incondicional de totes les meves bones intencions d'any nou. El riure sarcàstic del Sr. Tinc encén encara més les ires de la comunitat, i els de l'esc. B, amb pas marcial, es mobilitzen a la guerra psicològica que m'han declarat. Artilleria pesada: Manolo Escobar a tot drap, ràfegues contundents de Shakira i reggaeton a discreció. Durant la nit l'ofensiva no cessa: una columna d'altaveus avança pel flanc dret del replà amb El Príncipe Gitano per bandera, mentre a la reraguarda cobreixen la incursió amb els The Greatest Hits de la Carmen de Mairena. Dos franctiradors disparen amb autèntica crueltat musical: amb bales del calibre de Camela, Gary Low i Hombres G. Tres dies més tard, mentre l'edifici encara retruny per les últimes notes de dispersió Georgie Dann, el president de l'escala decreta un armistici indefinit. El Sr. Tinc somriu, victoriós, per haver resistit a tanta hostilitat melòdica. ―Qui post escriu, any empeny... ―es diu, cofoi, mentre xiula la melodia de La Barbacoa (amb un tic intermitent a l'ull dret) i s'autocondecora amb un parell d'insígnies de capità en amunt.
"Colegiala, colegiala"... ara me l'has encomanat! :)
ResponEliminaSort que sordeja per la tercera orella.
ResponEliminaOn viu vostè??
ResponEliminaSempre podia contraatacar amb ràfegues de Callas, i la traca final: La banda sonora de Farinelli, les oïdes no iniciades fugen davant la sonoritat d'un castrati. Llavors els amenaça amb les tisores de podar que si no aixequen el setge acabaran cantant igual a la dutxa. S'estalviaria el tic i mantindria intactes els seus espectaculars propòsits d'any nou. L'any que ve posis taps a les ulleres i els ensenyi el dit del mig estirat, per l'espiell, mentre plegue els altres.
ResponEliminaMés que els anys, empenyi als veïns pel forat de l'escala. Bon cap d'any sr. Tinc!
ResponEliminaSenyor Tinc, si les coses empitjoren haureu de passar-vos a les armes de destrucció massiva: contraataqueu amb una nadala franctirotejada per la Marina Rossell, i els vostre veïns s'us agenollaran pregant un armistici. ;)
ResponEliminaUn plaer llegir-vos, mestre.
Bon Onze!
Bon Onze a tothom! (li robo la idea, Sr. Zincpiritione), gràcies per deixar-vos caure per aquest blog que té molt mal caure, i que el proper any vingui ben carregat de posts!
ResponEliminaP.D.: M'he apuntat totes les tàctiques i suggeriments quan els veïns tornin a la càrrega!
Ets molt bo. Jo puc arroplegar-te quan caigos, xato! :)
ResponEliminaSrta. Cantireta: en prenc bona nota, del seu elogi i de la seva proposta ; )
ResponElimina