Per festes, el Sr. Tinc té per costum obrir la caixa dels fusibles nadalencs, posar en OFF els commutadors 1 [família] 2 [pessebre] i 3 [caga tió], desendollar el blog i gro-gro-gro-gro ―maleta amb rodetes― agafar el vol A-29315-Z/Destí Solitud, Boeing 747, first class, seient 24 c, zona wifi, taxes nostàlgiques incloses.
Que tingueu molt Bon Vol, Sr. Tinc! I tots els millors desitjos pel proper aterratge!
ResponEliminamalgrat el meu metre setanta-dos, puc encabir els meus seixanta quilets en un raconet de la teva maleta: el desesper em distén els músculs i esdevinc contorsionista. puc? ;)
ResponEliminaDoncs escolta, per estar amb segons qui, gairebé és millor estar-se sol. Sigui com sigui, que ho passis el millor possible aquests dies.
ResponEliminaMiro per la finestra, Sr Tinc. Veig moltes muntanyes retallades per un cel blau, net. L’herba gebrada, quatre casetes de pedra al fons... Per les xemeneies fum blanc, molt blanc ; per ara ple de silenci. Massa aviat per trencar-lo, penso. Un caminet de pujada a la meva esquerra, el de Santa Llúcia i, al meu davant, a primera línia, dos bedolls pelats. Inclino una mica el cap per vèncer el que una cortina em tapa i és on la meva mirada s’atura: l’escalfor del primer sol acarona un trosset de bosc d’avets, de roures...
ResponEliminaAra, amb el cos enrampat de fred, premo les lletres del teclat per enviar-te el que jo veig: un trosset de vida.
Abaixo la vista cap a la tassa i marxo a fer-me un segon cafè amb llet. En vols ?
Passa uns bons dies, Tinc,
Abraçadota!
Anna
El nadal te la gràcia (he dit gràcia) de fer-se present malgrat tu no el vulguis...
ResponEliminaBon Nadal Sr. Tinc! :-)
ResponEliminaBon vol!
ResponEliminaOstres, que puc venir amb tu en el següent vol, destí: "no em toquin els ous per Nadal?"
ResponEliminaP.D: s'ha descuidat de desendollar el fusible "sopars d'empreses"...