Una de flaixos

Una hipotètica foto del tarot del Sr. Tinc, Lluíiiiis!, faria les delícies de tots els futuròlegs dels call-tv més friquis. Mireu, si no, la filera de dalt, d’esquerra a dreta: hi trobem la feina, la 1a qüestió vital que les cartes vidents escapcen, i que, dempeus en aquesta instantània fictícia, se la veu amb un estrès proper a l'ingrés clínic o, si ho preferiu, al desfibril·lador de tants watts al pit, mans fora. Frec a frec hi ha la fortuna: els flaixos l'enxampen fent un xiulet en clau de dissimulació sostinguda, un fet que suposa una absoluta confiança crematística, ehem, per la butxaca del Sr. Tinc. L'amor, que tanca aquesta renglera fotogènica, té tanta serietat a sobre que acollona qualsevol tipus de proposició feta a 300 km. a la rodona sentimental. I de cluquilles, rotllo futbolista, la resta dels temes tarotils: la salut, que ens dedica una ganyota d’úlcera duodenal; l'amistat, amb cara de pocs amics (sí: previsible), i la família, amb el típic somriure Profident d'hipocresia social; ah!, i el Sr Tinc que, amb el millor posat de circumstàncies que ha trobat a l'armari de les cares, ens emmarca l’equip amb el qual salta cada dia al terreny de joc vital.