Venint d'aquí i d'això, només em faltava aquesta: que l'arquitecte de capçalera m'asseguri que, al pis, s'hi ha obert una esquerda de fuga, perill imminent. Que calgui aixecar bastides, pastar ciment o ensenyar les regateres del cul que facin falta ho accepto com a mal menor; en canvi, no signo que s'endolli un maleït martell pneumàtic que rebenti totes les costures de crani amb el seu ra-ta-ta-ta-ta-ta-tà en percutor major. Per això, engrapo el cap d'obres i el soroll per les solapes i els hi exigeixo clemència acústica. Però davant la urgència dels plànols abandono a l'acte la indignació i entono un convincent ¡Paco, trae el Portland!: si per la fissura ara s'hi colen tres quarts d'aire i poca cosa més, d'engrandir-se aviat hi farien cap coses més serioses per l'estabilitat domèstica, com ara les indirectes de la sogra, qui sap si un grapat de m2, potser un servidor i tot amb bata i pantumfles o, en el pitjor dels casos, el pack indiscutible de sedentarisme homologat: sofà+puf+TV. I això, senyors, demana obres majors...
gracies: haure dóbrar enelmeu sedentarisme idò ( dons).
ResponEliminaPerquè no has vist els forats dels ascensors! Allò sí que dóna "angst für Leben" (o por per la vida)! I tot lo que puja, baixa, clar...
ResponEliminaAi, mentre la plaça Isop quedi lluny no hi haurà problemes...
ResponEliminaUff, quan entren paletes a casa...
ResponEliminaSr. Nanis Kru: cuidi'l, ell mai no ho faria!
ResponEliminaSrta. Cantireta: comentaris amb alemany i tot: vostè és una capseta de sorpreses, i aquest blog cada dia és més internacional!
Sr. Joan: he, he, he...
Sr. Alyebard: sí, ja ho diu el refrany: paletes vingueren que de casa ens tragueren!
Miri per fer obres cal tenir prou calers per llogar algú de confiança que les dirigeixi, i fotre el camp. Si pot ser en un dels seus emplaçaments aïllats, entre Mart i la Lluna, amb un passi per el compliment immediat de tot aquell desig que li passi pel cap. Si no, no cal ficar-s'hi.
ResponEliminaI què, i què? Han cridat alguna floreta a alguna noia que ha passat?
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis: la propera vegada procuraré fer-me fer un pressupost al planeta més llunyà de la meva galàxia particular ;-)
ResponEliminaSr. Jordi: home!, oi tant!
quina mandra...
ResponEliminaSr. Peròquèdius!: no s'ho pot ni imaginar, ara, si m'hi va la vida més val fer-ho ;-)
ResponElimina