Protesto de mi!

Protesto de mi: per això he tallat la N-II en direcció a casa meva. Amb megàfon, pancartes i un parell de containers cremats, he reivindicat el dret de fer vaga d'un mateix. Tot i les queixes automobilístiques i els comentaris sarcàstics de quatre putes a peu de nacional, he llegit un auto-manifest on m'exigia la revisió del conveni existencial. 

Al crit de: ―No a la jornada de vint-i-quatre hores amb mi mateix!, m'he encarat amb el meu ego més sindicalista. Puny enlaire, he entonat la Internacional, i després de dissoldre'm sense incidents destacables, he atès a la premsa. Diran el què voldran, però l'èxit de convocatòria ha desbordat totes les previsions més optimistes...

Post núm.103 que encara no he escrit

M'assec a primera línia de platja amb el mandu a distància. Poso el mar en mute, rebobino un parell de marees, pujo la resolució de l'aigua i pixelo el cel amb tons de blau rabiós. Amb aquest fons de pantalla (un sol que no piqui, ventet opcional) qualsevol fantasia fa de bon desplegar. Podeu agafar un vol sense escales ni turbulències amb destinació a. C. i preguntar-li a Déu pels seus amors de joventut, si se'n penedeix del món o si traspassa el copyright del sentit de la vida. O podeu situar-vos entre els descobridors del vuitè dia de la setmana: el dillumenge, dia en què t'abonen un parell de tres quarts d'hora extra per gastar durant tot el mes i com més et plagui. I és que els somnis no demanen usuaris, només consumidors. I hi afegiríem: i un bon tall de paisatge.

Feng shui per antipàtics

Recordo que l’última vegada que vaig somriure va ser a finals de 1998. Des de llavors sóc un professional de l'antipatia. He assessorat cobradors del frac, inspectors d’hisenda i mafiosos d'extorsió variada; he elaborat estudis de màrqueting pel col·lectiu de notaris, pompes fúnebres i altres oficis de somriure escàs. En el IV Congrés d’Antipàtics de l'Arc Mediterrani, el meu seminari sobre prototips de rictus seriosos per magistrats superiors va causar sensació. Però ha sigut el NEW PANTONE COLOR /SYSTEM UNPLEASANT, l'únic catàleg d'antipaties policromades del món, el què m'ha reportat fama i diners. Verd mala hòstia, gris indiferent, blau colèric, vermell estúpid..., tota una gamma de colors esquerps aplicables sobre diverses superfícies. L'acord comercial amb una coneguda casa de decoració és imminent, i ben aviat els antipàtics més solvents disposaran del seu feng shui particular. Pintar casa teva segons les tonalitats més fashions del mal cafè que gastis ja no és una utopia.

(Nota: traspasso una dotzena de somriures per estrenar. Caduquen al maig de 2011.)