Imprevist a mida

M’he fet fer un imprevist a mida, de quatre idiomes (cat., cast., fr. i angl.), amb tres modalitats ―easy, medium, hard― que activo segons la solvència i el grau d’excusa que vull aplicar. Perfecte per torejar amb elegància bodes, batejos i comunions, té el pilot automàtic programat per aquells caps de setmana de sogra amb impertinències a la vista i/o compromisos de mandra irreversible; a més ―i per treure-li el màxim rendiment possible― inclou un manual d’instruccions d’ús en format devedé.

L'endemà de ser feliç

L'endemà de ser feliç, al Sr. Tinc li fan mal tots els ossos. Qüestió de genètica: la seva sang no dilueix bé les alegries. Amb els ulls plens de sorra, un mal de cap que omple tot el pis i el món a un volum irritable, un Sr. Tinc abraçat a la tassa del wàter jura i perjura que mai més no tornarà a tastar ni una gota d’optimisme. Recolzada en el marc de la porta del lavabo ―braços creuats, cella aixecada― trobem la seva dignitat, hola, què tal, que entre sospirs observa l'escena brandant el cap mentre decideix pintar les galtes del Sr. Tinc del color remordiments totals.

Al fons d’un dolor

Tanco els ulls quan m'ho diuen: el tiet s'ha mort. Quan els obro, ja sóc al cementiri: la caixa llisca fins al fons d'un dolor que dos paletes tapiaran, indiferents a les llàgrimes que els miren. Darrera meu, silencis capcots; al meu davant, la làpida i les flors. Quatre ratxes de ràbia, tristesa a grans tongades i sanglots de fons. Amb aquest context ―passeu-me un cel d'inicis de febrer d'avui fa vint anys, si us plau...― va ser on la mort em va donar per primer cop la mà i el condol.