L'endemà de ser feliç, al Sr. Tinc li fan mal tots els ossos. Qüestió de genètica: la seva sang no dilueix bé les alegries. Amb els ulls plens de sorra, un mal de cap que omple tot el pis i el món a un volum irritable, un Sr. Tinc abraçat a la tassa del wàter jura i perjura que mai més no tornarà a tastar ni una gota d’optimisme. Recolzada en el marc de la porta del lavabo ―braços creuats, cella aixecada― trobem la seva dignitat, hola, què tal, que entre sospirs observa l'escena brandant el cap mentre decideix pintar les galtes del Sr. Tinc del color remordiments totals.
Em falten paraules per comentar aquesta perla literària, metàfora que em fa veure una imatge clara del sr tinc i la seva dignitat...
ResponEliminaAixò s'arregla amb un alka-seltzer i acostumar al cos a entomar les alegries. Però vigili que hi ha el perill de tornar-se addicte.
ResponEliminaI quantes vegades hem dit entre arcades i maleint el dolor de cap que és l'última vegada que...i conforme remet el malestar s'ens oblida i mai acaba sent l'última vegada? Que li ho conten a la dignitat...
ResponEliminamiri...
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=8H7hkHfqvF0
Sr.Tinc, no es torturi més del que ja l'està martellejant el seu mal de cap.
ResponEliminaUna alegria, de tant en tant, va bé per a l'esperit. Potser no tant per al cos, però a voltes, ens convé regar l'ànima amb una bona dosi de felicitat, alegria, riures, gresca i xerinola.
Que per molts anys pugui anar prenent aquestes dosis d'optimisme!
Llavors ja només li cal entonar, amb el cap cot, el "De Profundis", que ressonarà a la tassa del vàter.
ResponEliminaLa seva dignitat convindrà amb un servidor en que París bé va valer una misa, i que la seva alegria li ha reportat una llepolia narrativa d'una qualitat superba.
ResponEliminaVinga, alegria, alegria, SR.Tinc!
ResponEliminaFora els remordiments. Tots. Per ordre però tots.
Srta. Zel: caram, li agraeixo el comentari, i la imatge que diu que veus...
ResponEliminaSr. Alyebard: amb tots els meus respectes, no veig al Sr. Tinc addicte a les alegries ; )
Srta. Reykjavik: la dignitat en té el cul pelat!
Srta. Tiquismiquis: mirat! ; )
Sr. Porquet: gràcies, però el remeto al comentari del Sr. Alyebard ; )
Srta. Olga Xirinacs: he, he, he, he. : )
Sr. Òscar: gràcies per París, i per la llepolia! ; )
Srta. Mortadel·la: i per ordre alfabètic els remordiments tornen a entrar!, he, he, he...
Escolti, s'adona que ha somrigut en la resposta de 5 dels 8 comentaris? fins i tot s'ha permés dos "he,he,he". Ja hi torna? ....
ResponEliminaI per què ha de tenir, el Sr. Tinc, remordiments de ser feliç?
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis: no s'alteri, és la medicació...
ResponEliminaSrta. Vida: si el cos en surt perjudicat, vostè dirà...
Els hi barra el pas pel mateix ordre. Sap què vull dir?
ResponEliminaEn aquests casos el millor és buscar-se una bona excusa solvent, com la ja clàssica: jo no sóc feliç, només és que s'em va posar malament el frankfurt d'ahir a la nit. No falla...
ResponEliminamillor que sigui així. pitjor és veure a la dignitat ajeguda a la tassa del vàter. salut! (avui, més que mai!)
ResponEliminaSrta. Mortadel·la: sí senyora!
ResponEliminaSr. Jo no sé ballar: no falla si has menjat frankfurt!
Srta. Camaleó: un altre dia ja relataré nmés intimitats de la meva dignitat...
Quan la meva dignitat em retreu alguna cosa, li ensenyo el dors de la ma i, a poc a poc, imitant el seu somrís "foteta", encongeixo tots els dits tret d'un. Ràpidament es gira amb actitud ofesa i marxa remenant les natges mentre jo, agafat al senyor roca, segueixo avocant combinats d'alegria amb disbauxa canonades avall
ResponEliminaSr. Arisdot: és una molt bona manera d'engegar a pastar fang la dignitat. La propera vegada me l'apunto!
ResponElimina... jo vaig tenir un moment de felicitat el divendres i diumenge encara em durava l'efecte... sóc lenta fins i tot en això!!!
ResponEliminaSrta Rateta Miquey: aprofiti'ls, sempre i quan no tingui ressaca!
ResponEliminaSi yo fuera tu, incluso siendo yo, me haria adicta al optimismo y la felicidad, te recomiendo borrachera de risas, al dia siguiente como nuevo ;-)
ResponEliminaSrta.Paula: miri que ho intento, però el meu cos no ho admet ; -)
ResponElimina