Tanco els ulls quan m'ho diuen: el tiet s'ha mort. Quan els obro, ja sóc al cementiri: la caixa llisca fins al fons d'un dolor que dos paletes tapiaran, indiferents a les llàgrimes que els miren. Darrera meu, silencis capcots; al meu davant, la làpida i les flors. Quatre ratxes de ràbia, tristesa a grans tongades i sanglots de fons. Amb aquest context ―passeu-me un cel d'inicis de febrer d'avui fa vint anys, si us plau...― va ser on la mort em va donar per primer cop la mà i el condol.
La mort és implacable.
ResponEliminala mort venia de vegades,
ResponEliminaperò mai no se'n volia anar,
car es trobava bé,
allò que es diu ben bé,
ja saps,
com tu quan surts al corral i jugues
amb els pollets i amb els conills
i agafes una pedra verda
i la trenques amb una pedra blanca
i et poses a plorar de sobte
perquè sí, sense cap moriu,
i com ningú no et fa cas
calles,
i després tornes a jugar
amb açò o amb allò...
mai no se'n va anar, la mort,
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,
la mort, ja saps.
la mort contada al nen del veïnat,
de vicent andrés estellés
M'has fet recordar la primera visita que em va fer a mi. Una visita desagradable que mai no oblidaré.
ResponEliminapoques paraules i una gran abraçada.
ResponEliminaCom posen en els rellotges de sol antics, omple'm de vida que puc ser la teva darrera. Una abraçada.
ResponEliminaLa meva abraçada, Tinc.
ResponEliminaQuines paraules més boniques, Waw...
Gràcies a tots: pel poema, per les abraçades, per les paraules i per perdre el temps llegint aquest tros de paper amb mal caure : )
ResponEliminaCom que m'ha colpit tantes vegades, aquesta senyora tan poc benvinguda, m'afegeixo a les teves llàgrimes. El meu fill va estar a punt d'anar-se'n al cap de 18 hores de venir al món. Petons, i cuida't.
ResponElimina