Alegria estàndard

Ara que m'han deixat una alegria d'aplicació estàndard entenc molt millor els optimistes. Un amic d'alta mobilitat europea m'ha confiat la seva per por d’extraviar-la entre escales, vols i hotels de tres estrelles. Quatre anys, vuit dies i quinze hores és el temps exacte que, m'assegura, ha destinat per adquirir-ne el copyright ©. Reconec que instal·lada ―copio i enganxo la paraula d'honor de pessimista― fa certa patxoca: les idees ―això sí: de tall prim― van amb pilot automàtic; allà per on vas se't desplega una catifa vermella amb aplaudiments i bravos! a banda i banda, i una música d'acords happys et ressona pel cervell 24 h. ininterrompudes, somriure budista permanent.

Tecleja'm

Només despertar-se, el Sr. Tinc ja té un post que l’espera al costat de l’ordinador, PLAP, PLAP, PLAP, peu d’impaciència. Camí de la feina ―enfilat a l'autobús― la segona història del dia se li abraona entre frenassus i renecs. El tercer apunt del blog: a l’hora del tallat. Al súper, entre 2x1 i carros amb presses, el Sr. Tinc s’assabenta que pot passar a recollir el post núm. 4, caixa set, gràcies. A la secció de cartes al director ―diari d’ahir― llegeix la indignació del seu 5è escrit cibernètic. I el sisè i últim post és una silueta rossa de doble xiulet, que camina sobre una passarel·la de mirades, direcció ascensor. Tecleja'm, és el pis que li xiuxiueja al Sr. Tinc just quan la porta automàtica es tanca i uns operaris col·loquen el cartell TO BE CONTINUED...

Tempus fugit

En qüestió d’hores m’he quedat atemporal. El present s’ha agafat quatre dies d’assumptes personals: el conveni l'empara i l’estrès l'avala; el futur em truca que està de baixa laboral: s’ha fotut escales de pintor avall, PATAPAM!, CROC!, AIS!, just quan ja enllestia el decorat de finals de juliol; i el passat ―l’últim recurs cronològic a mà― s’excusa perquè un doble pinçament a la memòria l'ha deixat clavat.