Tempus fugit


En qüestió d’hores m’he quedat atemporal. El present s’ha agafat quatre dies d’assumptes personals: el conveni l'empara i l’estrès l'avala; el futur em truca que està de baixa laboral: s’ha fotut escales de pintor avall, PATAPAM!, CROC!, AIS!, just quan ja enllestia el decorat de finals de juliol; i el passat l’últim recurs cronològic a mà s’excusa perquè un doble pinçament a la memòria l'ha deixat clavat.

15 comentaris:

  1. Per més convenis que hi hagi, si els altres dos tenen causes de força major, hauràs de dir al present que torni a la feina. Almenys fins que algun dels altres dos el pugui substituir.

    ResponElimina
  2. Això és un caos pitjor del que provocaran els senyors d'AENA. Sempre podeu provar d'imposar una dictadura o un regim totalitari per tal de fer desaparèixer, per reial decret, les baixes, dies personals i totes les tàctiques subterrànies que el temps intenta colar.

    ResponElimina
  3. No m'estranya el seu doble pinçament, Sr.TiNc. I menys que l'hagi deixat CLAVAT!

    Li dic un secret? Estic igual.

    ResponElimina
  4. en aquest cas, quin temps verbal s'ha de fer servir per demanar ajuda, doncs? ;)

    ResponElimina
  5. Així, punyetero acaba d'aconseguir el Nirvana!

    ResponElimina
  6. Jo estic entre l'"ara vinc" i "no tardo gens"... Present Continu, vaja.

    ResponElimina
  7. Això de tenir el temps regulat contractualment és força interessant. Ja passarà l'adreça del gestor.

    ResponElimina
  8. Jo podria afegir-me a les múltiples baixes neuronals, vaga indefinida...

    ResponElimina
  9. Em declaro en VAGA, Ara mateix, així, només així.

    ResponElimina
  10. Meam si ho he entès, durant quatre dies t'has quedat sense els teus amics de sempre, en Present, en Passat i en Futur. Això vol dir que per una vegada a la vida tens la sort de estar totsol i de no esser enlloc... Doncs aprofita-ho: facis el que facis no cauràs, ni bé ni malament, perquè no tens lloc on caure.

    Ai, ara m'he embullat i m'ha entrat mal de cap.

    ResponElimina
  11. Sr. Xexu: ja ho he intentat, però una postal del present des d'una platja paradísiaca no augura res de bo, no?
    Sr. Porquet: si servidor fos capaç de fer això, seria el governant perfecte!
    Srta. Mortadel·la: el passat es recupera favorablement.
    Srta. Anna: bona!
    Sr. Alyebard: ah! ja deia jo que tot això em sonava d'alguna cosa :-)
    Srta. Cantireta: el present continuo demana molt present: massa, pel meu gust ;-)
    Srta. Tiquismiquis: no es pensi, quan toquen el dos toquen el dos, i contractualitats a pendre pel sac! ;-)
    Srta. Zel: faci, faci... i faci lloc que el comentari de baix també en vol :-)
    Srta. Xicarandana: és una molt bona manera de veure-ho però, pessimista com sóc, més que lloc on caure malament em falta l'horari per caure malament :-)

    ResponElimina
  12. Sr. Tinc, molt em temo que a vostè li fan falta unes bones fregues... Cric, crac i el temps torna al lloc!

    ResponElimina
  13. Srta. Guspira: m'apunto a l'aportació fisioterapèutica! :-)

    ResponElimina
  14. deixa d'estar pendent del temps, que gelós, serà ell qui et perseguirà a tu!

    ResponElimina