Tinc un tros de cel fet a doble cara. Quan vull que el sol m'escalfi amb radiació amable, el penjo per la banda diürna, retall d'un blau elèctric ―vent en el punt just de bufera― i hi faig volar les meves il·lusions en forma d'avió de paper. A l'altre dors d’aquesta estratosfera reversible hi ha l'opció nit, amb estrelles i grills a granel; i una lluna ―sempre en quart creixent― estampada al marge superior dret: un mateix cel amb dos decorats per poder somiar despert.
Que no manquin els grills a la nit. Així estaràs sempre d'estiu. Què xulo aquest cel teu, m'agrada.
ResponEliminaDoncs jo en vull una miqueta d'aquest cel a doble cara. Bonica manera de somiar despert.
ResponEliminaNecessita ulleres de sol quan posa la cara del dia?
A veure si se'ns estarà posant optimista...
M'agrada el seu cel a doble cara, senyor Tinc, m'agrada molt.
ResponEliminaHa pensat en patentar la idea i comercialitzar-la? Jo l'adquiriria (depenent del preu) per a aquests dies indecisos que apareixen de tant en tant.
jo també compro si el cel no destenyeix en dies de pluja.
ResponEliminaOh! i poc més a dir ...
ResponEliminaveig que l'alegria estàndard està fent els seus efectes :)
ResponEliminaSrta. Vida: gràcies, li dedico una estrella!
ResponEliminaSr. Porquet: faci, faci, serveixi's vostè mateix. Ara: d'aquí a que em posi optimista, parlem-ne! ;-)
Srta. Xicarandana: li agreixo que li agradi. Miri, si vol li reenvio per mail, el prova i si li fa el pes ja parlariem d'honoraris :-)
Srta. Camaleó: no destenyeix: paraula!
Sr. Viatger immòbil: a l'hora balva!
Srta. Tiquismiquis: Ah!, i gràcies per l'oh!
Srta. Anna: mmm, no es confongui, l'alegria estàndard ja és amb el seu legítim propietari ;-)
Quina joia de cel. Si mai fa la versió 2.0 que puguin canviar les fases de la lluna. És una visió que m'encanta.
ResponEliminaSr. Alyebard: la seccio cientifica d'aquest blog ja treballa per poder posar en circulacio la versio que voste demana! :-)
ResponEliminaSí, i que el temps s'aturi mentre teixim altres vides paral·leles a les nostres!! :)
ResponEliminael blau elèctric enrampa la sang però només al crespuscle :P
ResponEliminaaquesta entrada és positiva i abraça, sr. tinc! :)
Sr. Vinz: gràcies per l'enrampada ;-)
ResponEliminaYa lo habia leido, y me pareció precioso. Quiero tener esos cielos, me das un trocito de tu celo?, lo llevare siempre encima :-)
ResponEliminaSrta. Paula: tot seu!
ResponElimina