Capítol pilot

 

Sense càsting previ, el Sr. Tinc protagonitza una sitcom, capítol pilot, subtítols en català. L'estrena televisiva té lloc al seu llit, pla curt i de mal enfocar: despertador i cop de cap contra la careta de la sèrie. Dempeus davant l'audiència ―tirita al front― el Sr. Tinc esmorza cafè, torrades i un parell de gags. El manual bàsic de la comèdia de T.V. diu que els primers riures enllaunats entren per la porta sense avisar. Que passin. Un cop saludats, el Sr. Tinc canvia de plató. Les previsibles bromes laborals, l'escot de la secretària o la incompetència congènita d'algun subordinat són els principals ingredients còmics que desfilen pel seu despatx. I del batibull de l'oficina, als anuncis. Quan tornem de la publicitat, l’equip de gravació està instal·lat en un pub, teló vespre, música d'ambient: el Sr. Tinc ultima els serrells d'una negociació amb una client d'infart. Un malentès en la conversa fa que el nostre protagonista cregui que l'acord comercial contempla una clàusula nocturna amb roba íntima. Els guionistes aprofiten la confusió perquè s'insinuï de manera poc ortodoxa. Cinc dits marcats en una galta, un share ridícul i una ensopegada patètica amb els crèdits finals deixen el Sr. Tinc en un estat catòdic lamentable, rialles de fons.